L'escolta

“Fer atenció (a allò que diu algú)”

Dilluns.

·        Trobar l’acabament del següent conte:

“Vet aquí que hi havia una vegada en un poble una família que tenia dos fills de set i nou anys d’edat. Un dia, mentre jugaven a la plaça del poble, varen veure una situació molt trista: un senyor demanava diners.

Era un senyor vell, prim, amb una barba molt llarga, anava brut i amb la roba esquinçada. No anava sol, l’acompanyava un gosset petit. Tocava la flauta i estava ajagut a terra, on tenia un plat amb una moneda i al seu costat, el seu animalet que dormia.

Els dos nens que jugaven es varen quedar sorpresos d’aquella situació i decidiren tornar a casa per explicar a la seva família el que havien vist.

Era l’hora de sopar i encara sentien tocar la flauta d’aquell vell senyor. Aleshores...”.

Dimarts.

·        Youtube

Grita  (versión 2009)  orquestra reciclando  3:16

Dimecres.

·        Explicar als nens el conte de la rateta que escombrava l’escaleta en aquesta versió una mica original.

“Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar uns dinerets.
-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.
-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:
-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Quac, quac, quac!!
-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Kikirikí, kikirikí !!!
-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.
I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.
Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
I la rateta, fent-se pregar li va dir:
-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?
-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
-Fuig, fuig, que m’eixordes!!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:
-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l’estreta:
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Miauu, miauuu!
-Sí, amb tu sí que em vull casar!
-Miauu, miauuu !!!
I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia a la rateta:
-Ves amb compte amb aquest gat!
-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.”


Dijous.

·        Dinàmica de grup on els nens que tria la mestra, d’un en un s’han de col·locar per ordre cronològic del seu naixement. Per fer-ho no poden parlar, han de comunicar-se primer els mesos de l’any amb les mans  (1 dit- Gener, 2 dits-Febrer etc), en el cas que coincideixin els mesos de dos nens han de dir-se el dia també amb les mans, amb el puny tancat per les desenes).

·        S’Han de anar col·locant davant de la pissarra, fins que al final es fa la comprovació i tots diuen en veu alta el mes i el dia de naixement.

Divendres.

·        Explicar als nens les següents endevinalles.

 « Per fora duc vestit verd,
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llenceu
els qui em mengeu. »

La Síndria.

“De dotze germans que en som
sóc el segon
i en canvi,
sóc el més petit de tots.”

El mes de Febrer.

“Té dents i  no té boca,
I quan menja escup.
Què és?”

La Serra.

“Sóc tot moreno,
rival de les confitures,
i em veuràs moltes vegades
pel nas de les criatures »

La xocolata.

Setmana del Silenci.

Dilluns.

·        Explicació de la llegenda de la troballa de la Verge Moreneta a la muntanya de Montserrat. Preguntant als nens/es si alguna vegada hi han estat.

“Montserrat és un massís de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana gràcies a, d'entre altres motius, unes formes molt característiques, que han estat valorades estèticament de forma positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el Monestir de Montserrat, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, una mare de déu trobada.

La forma que té la muntanya amb les carenes una al costat de l'altra fan pensar en dents de serra.

La llegenda més coneguda de la troballa de la figura de la Mare de Déu de Montserrat explica que uns pastors de Monistrol pasturaven el seu ramat per la muntanya de Montserrat quan van veure una llum resplendent que provenia d’una cova situada sota un penya-segat sobre el riu Llobregat. Els pastors van decidir fer saber aquest prodigi als capellans del poble.

El bisbe, juntament amb els pastors, van arribar fins a la cova d’on sortia la llum i uns cants celestials i hi van trobar la imatge d’una Verge amb el nen Jesús assegut a la falda. El bisbe va decidir portar la imatge a Manresa però en arribar a la plana on està situat actualment el Monestir tots es van quedar immòbils sense poder avançar ,cosa que es va interpretar com que la Verge volia quedar-se en aquest lloc. El bisbe va manar que s’hi edifiqués una capella, lloc on des d’aleshores es venera la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Anomenada la Moreneta pel to morè de la verge i el nen Jesús, que és un símbol molt important i conegut arreu de Catalunya.”

Dimarts.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge del Silenci. 

 Dimecres.

·        Recitar la poesia de Joan Maragall, “La vaca cega”.

LA VACA CEGA
“Topant de cap en una i altra soca, 
avançant d'esma pel camí de l'aigua, 
se'n ve la vaca tota sola. És cega. 
D'un cop de roc llançat amb mala traça 
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre 
se li ha posat un tel. La vaca és cega. 
Ve a abeurar-se a la font com ans solia; 
mes no amb el ferm posat d'altres vegades 
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 
Ses companyes, pels cingles, per les comes, 
pel silenci dels prats i en la ribera, 
fan dringar l'esquellot mentre pasturen 
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria. 
Topa de morro en l'esmolada pica 
i recula afrontada... Però torna 
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa. 
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca 
al cel, enorme, l'embanyada testa 
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 
damunt les mortes nines, i se'n torna 
orfe de llum, sota del sol que crema, 
vacil·lant pels camins inoblidables, 
brandant llànguidament la llarga cua.”

JOAN MARAGALL. 

Dijous.

·        Explicar als nens les següents endevinalles:

“Veuràs que sóc cosa tan especial que,

només en dir el meu nom, de segur que em trencaràs”.

Resposta..El Silenci.

“A veure si ho endevines, que es posa a l’aigua i no es mulla?”.

Resposta...L’Oli.

“Plana com la mà,

blanca com la neu,

parla sense boca,

camina sense peus”

Resposta..La carta.

Divendres.

·        Explicar el conte del “nas del pallasso”.

“El meu nas! On és el meu nas...?! crida el pallasso, tot palpant-se la cara i gemegant...

El pallasso està trist i malenconiós, el seu nas ha desaparegut... aquell nas alegre, rodó i de color vermell... Un nas que feia riure a nens i grans... Oooh... el nas del pobre pallasso...!
Tots estan tristos al circ, el seu amic el pallasso no sap riure sense el nas vermell. Regiren el circ de dalt a baix... per tot arreu el cerquen.
Trapezistes, faquirs, domadors, l’home bala, encantadors de serps, tots busquen el vermell i rodo nas.
 Els elefants amb la llarga trompa, furguen per tots els racons per tal de trobar-lo. Fins i tot els micos tan entremaliats com són, salten i s’enfilen per cordes i xarxes, per guaitar des de les altures per tal de tenir una millor visió.
Enormes girafes, estirant tan com poden el seu llarg coll, busquen i remenen pels sostres dels remolcs i de les carpes.
Tigres ferotges i temibles, amb el seu fi olfacte tresquen amunt i avall... Però el nas del pallasso no apareix...!
 A la tarda hi ha funció, tot és a punt i enllestit... però falta el somriure del seu amic. Tots estan afligits i no saben que fer, un circ sense rialles, no és un circ.
En Xavier és el fill del domador de lleons. Ajuda al seu pare, tenint cura dels animals i donant-los de menjar. Quan sigui gran vol ser un gran domador.
Ell, com tots els altres, també busca el nas del seu amic. Sap que sense ell la funció serà un desastre i els nens marxaran tristos a casa per no haver vist el somriure del pallasso...
Què podem fer...? es pregunta.
De sobte crida ben fort perquè tothom el senti...
- Anirem a la ciutat a comprar un nas vermell pel pallasso...!
Segur que trobem algun que li vagi bé...!
Tost estan d’acord. Mai s’ha vist una desfilada com aquella... ballarines, domadors, equilibristes, tigres, elefants, foques, camells... marxen a la ciutat formant una llarga filera.
La gent al veure’ls passar aplaudeix i crida: Visca el circ!
Petits i grans s’afegeixen a la comitiva. Les places i carrers de la ciutat s’omplen de gom a gom... des de finestres i balcons, la gent llença confeti i serpentines...
Però no riuen... què passa...? diu la gent, mirant-se els uns als altres.
Per què el circ està trist...? Per què no brillen d’alegria les seves cares...? Què li passa al circ...?
Poc a poc el silenci guanya sobre els crits i les rialles. Per què no riu el pallasso...? On és el seu nas vermell...?
S’acosten i pregunten...
- Què us passa...? Per què esteu tristos...?
Però, no contesten... tan sols volen fer feliç al seu amic...
De mica en mica van reunint tot de nassos de color vermell, però cap d’ells és del gust o la mida del pallasso... Uns son massa grans, d’altres massa petits... I és que el nas d’un pallasso és un nas molt especial.
En Xavier no es dóna per vençut i reuneix als nens de la ciutat... aviat la noticia corre de boca en boca i tota la ciutat busca el nas vermell.
S’acosta l’hora de la veritat... el públic neguitós fa cua, volen saber com acabarà la funció... haurà trobat el nas tan preuat...?
El gran circ és ple com un ou... no hi cap ningú més. Fins i tot els menuts s’enfilen per damunt de les tanques, per tal de veure la funció.
L’expectació és enorme... i el neguit també.
Mai ha vingut tanta gent al circ... Els artistes darrera les bambolines, observen en silenci com la gent ocupa el seu lloc i esperen en silenci l’hora de l’inici.
Els focus il·luminen la pista central... el redoblar de timbals i el so estrident de les trompetes, anuncia per fi, que tot és a punt per començar.
El públic es posa dempeus... aplaudeix i aplaudeix.
Tots porten a la mà un nas vermell, tots volen retornar el somriure al seu amic el pallasso...
 A la pista central el presentador ocupa el seu lloc. El gran moment ha arribat i el silenci un cop més és l’amo del circ...
- Senyores i senyors... nens i nenes...! Amb tots vosaltres....! un redoblar de timbals anuncia l’actuació més esperada...
- L’inconfusible, el millor... el somriure ambulant...! L’home del nas vermell...!
Tothom sospira i espera amb l’esglai al cos... L’haurà trobat...?
Els focus amb la potent llum cerquen per tota la pista la silueta del pallasso... però no hi ha ningú...! On és...! xiuxiueja la gent...
Un cop més el redoblar de timbals trenca el silenci...
Totes les mirades es dirigeixen a l’entrada d’artistes... grans i petits bocabadats, amb l’expressió d’innocència pròpia dels infants... No hi ha edats avui, només volen gaudir del somriure del seu amic...
Per fi...! Algú avança cap el mig de la pista...
És ell, el pallasso...! però, què passa...? Està trist i capbaix... no llueix el seu alegre nas vermell...!
El públic aplaudeix, el victoreja... l’animen. No volen un pallasso trist... què serà d’ells sense el seu pallasso...?
De sobte la pista s’inunda de nassos vermells... potser algun d’ells sigui el que necessita el pallasso...
Els recull un a un, els mira, se’ls prova... però, cap ni un l’hi torna el somriure...
Obre els braços abatut, sense el seu nas és incapaç de fer riure als seus amics... els nens.
El públic assisteix amb silenci al trist espectacle... El públic torna al seu lloc, assegut. No volien això.
Un moment...!
Quelcom està passant...! els reflectors formant un sol feix de llum, convergeixen en un extrem de la pista... un nen camina cap el pallasso... a la mà duu alguna cosa.
Amb llàgrimes als ulls s’apropa al centre de la pista... els focus el persegueixen... la gent conté la respiració i el pallasso l’observa amb el semblant trist...
S’atura en arribar al seu costat, al costat del seu heroi... Amb la mirada radiant i innocent d’un nen...
Un somriure es dibuixa en el seu rostre quan estén la mà per donar-li un nas de pallasso...
Amb les mans tremoloses i la mirada clavada als ulls, encara humitejats del nen, l’agafa...
Dubte... Però, per què no...? El somriure del nen val més que qualsevol nas vermell...!
L’encaixa perfectament... el nen aplaudeix i somriu... una rialla i un altra, seguides de moltes més.
L’esclat de felicitat entre el públic és enorme. Tothom riu i salta d’alegria.
I ell és feliç... el nas no és vermell i ben bé tampoc és el nas d’un pallasso... Però ha fet riure a un nen i això és més que suficient.
Ara se’n adona, que no és el nas el que fa riure, si no les ganes de fer feliços als seus amics.
El públic en peus aplaudeix al seu heroi... riuen i ploren de felicitat... El seu pallasso per fi té el seu nas.... i ells el seu somriure...!
Somriu pallasso, somriu... que jo riure amb tu”.

Setmana del Compromís.

Dilluns.

·        Recitar la poesia de l’enxaneta.

“La plaça gran de la vila
és plena de gom a gom;
brandant el castell s'enfila,
i a l'entorn cridant s'apila
per aguantar-lo, tothom.
-Amunt va! - I fent esqueneta
cap amunt hi pugen tots.
Ja sols hi manca l’anxaneta
que abraça sa mare inquieta,
estremint-la amb sos sanglots.
-Amunt fins el cel!- febrosa
la gent crida amenaçant;
i la mare, tremolosa,
l'empeny, i mirâ'l no gosa;
i el nen va pujant, pujant ....
Ja és dalt; i el pobret somreia,
quan la torre cau d'arrel;
i encara que caient se'l veia
com, alçant els braços deia:
- Sí, mare, amunt, fins al cel! –“.
Anònim.

Dimarts.

·        Explicar als nens el conte del rei dels coloms.

“Als coloms els agradava volar plegats, com una gran

família, però no sabien per què ho feien.

Un dia, volant tots junts, cercaven menjar sense èxit.

Van recórrer molts quilòmetres sobre camps i

jardins, però hi no van veure res que els pogués

omplir la panxa. Sempre hi havia algun altre animal

que se’ls avançava, i necessitaven volar més de mig

dia fins a trobar una engruna.

Exhausts, de tant volar, van fer una parada damunt

d’uns cables d’electricitat. Des d’allà, un dels

coloms joves va distingir una mica d’arròs a terra.

Ràpidament, van reiniciar el vol i tots van baixar a

menjar.

Però tan bon punt van aterrar, van sentir un estrany

soroll i abans de què poguessin fer res, una xarxa

s’alçà damunt seu cobrint-los a tots.

Era un parany preparat per a caçar-los...

Els coloms, molt espantats, lluitaven per sortir-ne,

però la malla de la xarxa era massa petita i només

aconseguien cansar-se sense poder alliberar-se’n.

Els caçadors s’apropaven pel camí carregats amb

una caixa de fusta i una reixa metàl·lica disposats a

posar-los a dins i emportar-se’ls.

De cop, el rei dels coloms va dir:

- Pareu de forcejar! Si tots subjectem la xarxa amb el

bec i volem plegats, podrem elevar-nos i escapar.

Al senyal del rei, cada colom subjectà la xarxa i agità

les ales. La xarxa començà a alçar-se.

Els caçadors van quedar parats en veure com

s’allunyaven els coloms amb la xarxa que encara els

envoltava, i per molt que van córrer no els van atrapar.

El rei va dirigir els coloms fins a un vessant proper

on vivia un amic seu. Era un ratolí que s’alegrà molt

de poder rosegar la xarxa i alliberar els estimats

coloms.

Encara ara podeu veure com els coloms volen tots

plegats, perquè han après la lliçó que aquell rei

savi els va ensenyar: LA UNIÓ FA LA FORÇA!!!

Dimecres.

·        Explicar la llegenda del cavaller de Milanys.

“ El cavaller de Milanys era valent i molt fort, tenia grans riqueses i desitjava una llarga vida. Un dia un pobre captaire trucà a la porta de casa seva demanant hospitalitat. Mentre conversava amb el cavaller a la vora del foc de la llar, li sortí a parlar de la mort. El cavaller s’enfadà ja que aquest tema no li agradava gens i manifestà que el seu desig seria viure per sempre.

El desconegut captaire li assenyalà un dels troncs que estaven a punt de ser llançats al foc i li digué que la seva vida anava lligada amb la d’aquell tronc.

Un cop el captaire va marxar, l’anà a enterrar a les golfes, on ningú pogués trobar-lo.

Van passar anys i més anys, i el cavaller envellia i es feu tan vell que les forces se li acabaren, però continuaria vivint fins que el tronc que havia amagat no fos cremat. Arribà a viure tant que es moriren tots els seus fills, néts i renéts. Ja ningú no el coneixia.

La casa era d’un altres propietaris, que per compassió el respectaren, però sense saber qui era. Arribà a viure tant que ja no es parlava com quan ell era jove.

El pobre, desesperat, no parava d’assenyalar enlaire, cap a les golfes, on hi havia el tronc, però ningú no l’entenia.

Fins que un dia els amos de la casa van assabentar-se que a la ciutat vivia un home savi, entès en llengües antigues i li van demanar una entrevista amb el vell que ningú no entenia. Es van trobar i el vell es va poder comunicar amb el savi i van tirar el tronc al foc i a mesura que el foc consumia el tronc, la vida del dissortat cavaller va anar extingint-se, fins que morí dolçament després de tants anys de patir.

Dijous.

·        Comentar amb els nens la imatge del compromís.

Divendres.

·        Explicar als nens/es la vida de Narcís Monturiol, conegut per haver inventat l’Ictini, per a molts el primer submarí del món.

“Narcís Monturiol , fill d’un fabricant de bótes, va néixer a Figueres, el 1819, i va ser periodista, polític, advocat i inventor.

Un dia en el transcurs d’una excursió al poble empordanès de Cadaqués, es va adonar del perill a què estaven exposats els recol·lectors de corall i va començar a pensar en la navegació submarina. L’Any següent Narcís Monturiol va començar a experimentar amb el primer dels seus dos submarins: L’Ictini I.

El seu primer submarí, l'Ictíneo I, va ser avarat al port de Barcelona el 1859. El primer viatge tingué lloc el 23 de setembre d'aquell any, al mateix port de Barcelona. Davant de molt públic, entre el qual hi havia accionistes, autoritats de la Marina i la premsa, va aconseguir fer navegar el vaixell completament sumergit durant dues hores i vint minuts, i fer-lo tornar a la superfície.

D'altres proves posteriors encara van tenir més repercussió i el govern d'Isabel II es va veure forçat a prometre ajuda, que mai no va arribar, i de fet va introduir tota mena de dificultats tot i el suport de personalitats tan prestigioses com Josep de Letamendi. Amb el capital obtingut va constituir l'empresa "La Navegación Submarina" amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II, que va atreure un cert interès de les altes instàncies militars. Aquest nou submarí, que estava dotat d'un sistema de propulsió anaeròbica, va ser avarat al port de Barcelona al 1864. Tot i aquests èxits, el 1867 la seva companyia va fer fallida i, davant la manca de suport, Monturiol va decidir desmantellar el submarí i abandonar el projecte.

Avui en dia Monturiol és considerat l’inventor del submarí.”

Setmana de Parlar bé dels altres.

Dilluns.

·        Dinàmica de grups dels secrets. Es diu a la classe que s’imaginin que un amic els hi ha dit un secret molt important i que t’ha dit que no ho diguis, però tú tens moltes ganes d’explicar-ho...obrir un debat amb les diferents opinions sobre com actuarien els nens davant d’aquesta situació.

Dimarts.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge 

Dimecres.

·        Explicar als nens les següents endevinalles.

“ M’Arrossego com un cuc fins que em fico dins d’un sac,

quan el sac em ve petit, cap enlaire i s’ha acabat”.

Resposta..La papallona.

“És petit com una nou, porta banyes i no és bou, no té peus però es mou”.

Resposta...El cargol.

“Volo sense ales, et toco i no em veus; xiulo sense tenir boca i faig mal moltes vegades”.

Resposta....El vent. 

·        Dinàmica de grup del telèfon on els nens asseguts en rotllana han de dir-se a cau d’orella una frase, i veure com arriba la frase al final de dir-la tots els nens. Si arriba diferent al final de la cadena es pot reflexionar que és igual que les opinions de les persones, que es poden deformar depenent de com ho expliquem.

Frases a passar pel telèfon per exemple:

“La nena de tercer porta dues cuetes”.

“El nen juga molt bé a pilota al pati”.

“La mestra m’ha renyat perquè badava”.

Divendres.

·        Recitar als nens el poema del pa amb tomàquet de Miquel Martí Pol.

“Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

          Déu ens dó tot el que he dit
          i bons amics a la taula
          per compartir el que mengem
          i fer petar la xerrada
          que conversar amb els amics
          sempre sol despertar gana
          i el menjar, si és compartit,
          resulta més agradable.”

MIQUEL MARTÍ POL.

Setmana de l’Amistat.

Dilluns.

·        Comentar què suggereix als nens/es la imatge de l’amistat d’en “Mickey i Pluto”.

Dimarts.

·        Conte del “soldat fidel”.

“Hi havia una vegada dos amics inseparables des de ben petits que quan van créixer van anar a la guerra amb molts altres joves. Un dia va arribar la nit i un dels dos amics no havia tornat de la seva missió i l’altre estava molt preocupat.

Va demanar permís al capità per anar al front de batalla per buscar el seu amic, el capità el va deixar anar però li va dir que anés amb molt de compte ja que era molt perillós.

Al arribar fins on era el seu amic, el va trobar ferit greu i quan va provar de carregar-se’l a la seva espatlla el van ferir d’un tret al braç.

Finalment, amb penes i treballs, va poguer portar el cos del seu amic fins a l’hospital on els esperava el capità.

Al arribar, el capità va veure que el soldat ferit havia mort i el que el portava a coll estava ferit a un braç i tot enfadat va dir:

-      Veus com no valia la pena anar a buscar el teu amic, ara ell és mort i tu estàs ferit!!

El soldat ferit se’l va mirar i va respondre, si que ha valgut la pena, el meu amic abans de morir em va dir:

-      Gràcies amic, sabia que vindries!!”.

Dimecres.

·        Comentar el significat de la frase “ Qui té un amic, té un tresor”

Dijous.

·        Recitar la següent poesia sobre l’amistat.

“ Un tresor és l’amistat i no sempre és valorat.

   Un amic m’és molt preuat perquè sempre als mals moments,

   De debò s’ha preocupat.

   Els mals vents poden passar,

   Les riqueses minvaran,

   Però ara i sempre ha de restar

   Aquest meu tresor tan gran.

   Sóc un home afortunat,

   No sóc ric ni tinc la lluna.

   M’Acompanya l’amistat

   Ho tinc tot, i tot en una”.

Anònim.

Divendres.

·        Dinàmica de grup on els nens/es parlen dels seus amics ( que tenen a classe) i argumenten perquè són amics. La mestre pot apuntar les raons a la pissarra o fer-ho oralment.

Setmana del Perdó.

 

Dilluns.

·        Dinàmica de grup reflexionant sobre alguna ocasió on ens hem enfadat amb els amics o amb els pares o mestres i al final ens han perdonat. Debat amb opinions dels nens.

Dimarts.

·        Explicar als nens/es el  conte del pont de fusta.

“Dos germans que vivien en granges properes van caure en un conflicte; va ser el primer que tenien després de 40 anys compartint maquinària i intercanviant collites i béns regularment. Tot va començar quan un petit malentès va anar creixent fins que explotà en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.

Un dia, de bon matí, algú va trucar a la porta d'un dels dos germans. En obrir-la trobà un home amb eines de fuster que li va dir:
- Estic buscant feina; tal vegada podria ajudar-lo amb alguna petita reparació en la seva granja.
- Sí, va dir el gran dels germans; - tinc una feina per a vostè. Mira, a l'altra banda del riu, en aquella granja, allà viu el meu germà petit. La setmana passada hi havia un preciós prat entre nosaltres dos fins que ell va desviar el cabal del riu per a separar les nostres terres. Amb aquesta actitud està mirant d'enfurismar-me, però no sap el que li espera. Veu vostè aquella pila de restes de fusta al costat del graner? Voldria que construís una valla de dos metres d'alt per a no veure'l mai més.

El fuster li va dir:
- Crec que entenc la situació. Digui'm on són els claus, la pala per a fer els forats dels pals, i faré una feina que el deixarà ben satisfet.

El fuster va treballar dur durant tot el dia mesurant, tallant i clavant.

Quan estava a punt de caure el sol, el granger va tornar, i el fuster havia acabat la seva feina. El germà gran es va quedar bocabadat. No hi havia una valla de dos metres; en el seu lloc havia construït un pont. Un pont que unia les dues granges a través del riu. Era una fina peça d'art.

En aquell moment, el seu germà petit va apropar-se des de la seva granja i anant cap al seu germà l'abraçà i li digué:
- Ets un gran home!, mira que construir un bonic pont després del que t'he dit i t'he fet...!

A continuació, el fuster va agafar les seves eines i va acomiadar-se per marxar; però el germà gran el va aturar i li va demanar que es quedés amb ells... Ell va respondre'ls:
- M'agradaria quedar-me amb vosaltres però tinc molts ponts per a construir. “

Dimecres.

·        Ensenyar als nens/es la imatge del perdó per veure què els suggereix.

Dijous.

·        Explicar als nens les següents endevinalles.

“Adam la porta al davant i Eva al darrera”.

Resposta...la lletra a.

“El ruc sempre la duu a sobre, està ficada al bagul,

Jo no l’he tinguda mai, però sempre la tens tu.”

Resposta...la lletra u.

“ Un arbre que té set branques; cada branca té el seu niu i cada niu té el seu nom....Vejam si saps com es diu.”

Resposta...La setmana.

Divendres.

·        Explicar als nens “El misteri de l’Everest”.

“La muntanya més alta del món és l’Everest, està situada a la serralada de l’Himàlaia i medeix aproximadament 8.848 metres d’alçada sobre el nivell del mar, són molt pocs els escaladors que han aconseguit pujar al cim ja que hi falta l’oxigen i hi fa molt de fred.

Sobre aquesta muntanya hi ha un misteri molt interessant, ja que no se sap del cert quins van ser els primers homes que van pujar a la muntanya i van fer el cim.

Oficialment es diu que van fer el cim Hillary i Norgay a l’any 1953, però hi ha dubtes perquè trenta anys abans dos homes van intentar fer el cim i no van tornar mai més, aquests homes es deien Mallory i Irvine.

La darrera persona que va veure vius els escaladors Mallory i Irvine, assegura que els va veure molt a prop del cim, però tots dos van morir congelats i no se sap si quan van morir ja havien fet el cim o si no ho van poder aconseguir mai ja que ningú no els va tornar a veure amb vida mai més.

Finalment setanta-cinc anys més tard, al 1999 van trobar el cos de Mallory congelat molt a prop del cim, i des de llavors el misteri continua..i tú què creus, van arribar al cim o no ho van aconseguir?.

Potser d’aquí uns anys es podran trobar més proves per resoldre el misteri de l’Everest”.

Pau.

“Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, etc.”

Dilluns.

• Dinàmica de grup on els nens han de dir situacions quotidianes de la seva vida a l’escola o a casa on hagués calgut una mica de PAU.

Exemple: Quan em vaig barallar a l’hora del pati amb...per culpa de... Quan em van prendre els cromos., quan vam jugar a futbol i ...etc.


Dimarts.

• Explicar als nens/es qui és el personatge de còmic Massagran i les seves aventures. A la Biblioteca hi ha molts còmics d’aquest personatge es pot demanar a un nen que els vagi a cercar.

“En Massagran és un personatge de còmic català que ja té cent anys de vida, és un heroi jove, alt ,desmanegat i voluntariós que soluciona tots els problemes de forma enginyosa, sense caure mai en el desànim davant de les dificultats.
En Massagran viu en un poble costaner amb els seus pares i mai ha tingut cap aventura, somia amb fer-se mariner i viatjar pel món, tota la història comença al llibre  Les aventures extraordinàries d'en Massagran d'en Josep Maria Folch i Torres.
Finalment en Massagran aconsegueix feina a un vaixell i marxa a solcar els mars, acompanyat del seu fidel gos en Pum, a partir d’aquí comença a tenir aventures, acaba a una illa a l’Àfrica, on coneix una tribu molt peculiar i li passen mil aventures.
Al llarg d’aquestes aventures es fa amic d’un Lleó, una tortuga gegant i un lloro i finalment torna a casa on, evidentment no durarà gaire i tornarà a fer-se a la mar per tenir noves aventures.

L’Any 2010 va fer cent anys del naixement d’aquest personatge de còmic que pots trobar a la Biblioteca de l’escola si et pica la curiositat. “



Dimecres.

• Explicar el conte “Cicatrius” i fer una petita reflexió sobre les paraules que fan mal.

“Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter.
El seu pare li va donar un sac ple de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta.

El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta.

Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.

Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»

Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.”




Dijous.

• Comentar què suggereix als nens la imatge de la Pau.
Divendres.






Divendres.


• Youtube
John Lennon – imagine (subtitulada en español)  3:08