dilluns, 9 d’octubre del 2017

Setmana de Pensar en els altres.


2ona setmana octubre

Dilluns.

·        Dinàmica de grup on els nens trien un company i aixecant la mà diuen coses positives d’aquest company començant amb la frase “M’Agrada d’en.......”. Depenent del temps que el mestre vulgui dedicar a la dinàmica podran opinar més o menys nens/es.

Dimarts.

·        Explicar la faula d’Isop “ L’Òs i els amics”.
“Dos amics anaven junts per un camí quan veieren sortir un ós enorme que llançava terribles rugits.
-Socors! Auxili! - van cridar
El més prim dels dos no va trigar a trobar refugi entre les branques d'un arbre, però el seu amic, massa gras, no va poder fer el mateix.
- Dóna'm la mà i puja'm! - va suplicar - Corre! afanya't!
- No puc! - va replicar el més prim mentre pujava cada cop més amunt - Si ajudo a algú tan gras com tu corro el risc de caure .. i no vull que l'ós em devori!
La temible fera guanyava terreny poc a poc. De la seva boca en sortien rugits temibles, i cada vegada s'anaven apropant més a l'homenet gras. Però de sobte, es va deixar caure a terra.
"He sentit a dir que un ós mai ataca a un cadàver" - es va dir per a ell el viatger - "Em faré el mort".
Immòbil, es va fer el mort, mentre l'ós l'anava ensumant. Després l'animal se'n va anar, realment convençut que l'home estava mort.
Quan l'ós se n'havia anat, l'altre viatger va baixar de l'arbre i li va dir al seu amic:


- Has tingut molta sort! Te n'has escapat pels pèls! Em pregunto per què se n'haurà anat l'ós. Fins i tot m'ha semblat que et xiuxiuejava alguna cosa a l'orella! - va dir - Que t'ha dit?
- L'ós m'ha recomanat que no torni a viatjar, d'ara endavant, amb algú que només pensa en sí mateix i que no ofereix ajuda quan la teva vida està en perill. És en els moments difícils quan es reconeix als veritables amics.
I amb aquestes paraules, l'home va seguir el seu camí sol.”

Dimecres.

·        Explicar als nens un breu relat sobre l’assatjament de la ciutat de Sarajevo.
“ Sarajevo és una bonica ciutat de Bòsnia i Hercegovina, està situada al bell mig d’una vall entre cinc turons verds i amb molta vegetació. Els seus habitants són una barreja de diferents pobles i religions, la vida i la convivència en aquesta ciutat sempre havia estat tranquil·la.
Fins i tot fa uns anys ,els seus habitants, van tenir un aconteixement que els va omplir de joia i alegria, va ser ciutat Olímpica del Jocs d’hivern, ja que en aquesta època de l’any hi neva sovint.
De sobte, la ciutat va estar assatjada i va entrar en guerra, quedant els seus habitants incomunicats i sense poder sortir a l’exterior, sense rebre aliments ni medecines. Moltes persones van morir de gana i fred. Els habitants de Sarajevo es van ajudar entre ells els tres anys que va durar el seu assatjament.
Actualment, poc a poc, Sarajevo es va recuperant de la guerra sobretot per la valentia i ganes de viure de la seva gent. Si algun dia esteu de viatge i hi passeu a prop no dubteu a visitar-la ja que és una ciutat que sens dubte us agradarà”.



Dijous.
·        Comentar i reflexionar sobre que suggereix als nens la imatge triada de pensar en els altres. 

Divendres.  
·        Comentar la biografia de Vicenç Ferrer, misioner català que va estar molts anys a la Índia ajudant als més pobres a sortir endavant.
“El dia 9 d'abril de 1920 neix a Barcelona Vicenç Ferrer. La seva obra, al cap de 49 anys d’esforços i dedicació, aconsegueix transformar la realitat quotidiana de milers de persones a l'estat d'Andhra Pradesh, una de les zones més pobres de l' Índia. La seva lluita contra la marginació ha millorat les condicions de vida dels habitants més pobres de la població d’Anantapur, que històricament han patit greus condicions de penúria i discriminació.
Actualment la seva obra beneficia a milions de persones, escampades a molts pobles. S'han construït  cases, escoles, clíniques rurals, hospitals generals, 1 centre d'atenció per a malalties greus, així com nombrosos embassaments, pous i sistemes de regadius.
Aquest canvi ha estat possible gràcies a l'entrega de tota una vida d'acció dedicada als altres per part de Vicenç Ferrer que, juntament amb la seva família, van crear 2 Fundacions per ajudar els pobres. Desprès de la seva mort al 2009, la seva obra continua viva gràcies a la seva esposa Anna, al seu segon fill, Moncho, als seus col•laboradors, i a milions de persones d'arreu d el món que aporten el seu indispensable granet de sorra per erradicar la pobresa i la marginació”.