Setmana del Compromís.

Dilluns.

·        Recitar la poesia de l’enxaneta.

“La plaça gran de la vila
és plena de gom a gom;
brandant el castell s'enfila,
i a l'entorn cridant s'apila
per aguantar-lo, tothom.
-Amunt va! - I fent esqueneta
cap amunt hi pugen tots.
Ja sols hi manca l’anxaneta
que abraça sa mare inquieta,
estremint-la amb sos sanglots.
-Amunt fins el cel!- febrosa
la gent crida amenaçant;
i la mare, tremolosa,
l'empeny, i mirâ'l no gosa;
i el nen va pujant, pujant ....
Ja és dalt; i el pobret somreia,
quan la torre cau d'arrel;
i encara que caient se'l veia
com, alçant els braços deia:
- Sí, mare, amunt, fins al cel! –“.
Anònim.

Dimarts.

·        Explicar als nens el conte del rei dels coloms.

“Als coloms els agradava volar plegats, com una gran

família, però no sabien per què ho feien.

Un dia, volant tots junts, cercaven menjar sense èxit.

Van recórrer molts quilòmetres sobre camps i

jardins, però hi no van veure res que els pogués

omplir la panxa. Sempre hi havia algun altre animal

que se’ls avançava, i necessitaven volar més de mig

dia fins a trobar una engruna.

Exhausts, de tant volar, van fer una parada damunt

d’uns cables d’electricitat. Des d’allà, un dels

coloms joves va distingir una mica d’arròs a terra.

Ràpidament, van reiniciar el vol i tots van baixar a

menjar.

Però tan bon punt van aterrar, van sentir un estrany

soroll i abans de què poguessin fer res, una xarxa

s’alçà damunt seu cobrint-los a tots.

Era un parany preparat per a caçar-los...

Els coloms, molt espantats, lluitaven per sortir-ne,

però la malla de la xarxa era massa petita i només

aconseguien cansar-se sense poder alliberar-se’n.

Els caçadors s’apropaven pel camí carregats amb

una caixa de fusta i una reixa metàl·lica disposats a

posar-los a dins i emportar-se’ls.

De cop, el rei dels coloms va dir:

- Pareu de forcejar! Si tots subjectem la xarxa amb el

bec i volem plegats, podrem elevar-nos i escapar.

Al senyal del rei, cada colom subjectà la xarxa i agità

les ales. La xarxa començà a alçar-se.

Els caçadors van quedar parats en veure com

s’allunyaven els coloms amb la xarxa que encara els

envoltava, i per molt que van córrer no els van atrapar.

El rei va dirigir els coloms fins a un vessant proper

on vivia un amic seu. Era un ratolí que s’alegrà molt

de poder rosegar la xarxa i alliberar els estimats

coloms.

Encara ara podeu veure com els coloms volen tots

plegats, perquè han après la lliçó que aquell rei

savi els va ensenyar: LA UNIÓ FA LA FORÇA!!!

Dimecres.

·        Explicar la llegenda del cavaller de Milanys.

“ El cavaller de Milanys era valent i molt fort, tenia grans riqueses i desitjava una llarga vida. Un dia un pobre captaire trucà a la porta de casa seva demanant hospitalitat. Mentre conversava amb el cavaller a la vora del foc de la llar, li sortí a parlar de la mort. El cavaller s’enfadà ja que aquest tema no li agradava gens i manifestà que el seu desig seria viure per sempre.

El desconegut captaire li assenyalà un dels troncs que estaven a punt de ser llançats al foc i li digué que la seva vida anava lligada amb la d’aquell tronc.

Un cop el captaire va marxar, l’anà a enterrar a les golfes, on ningú pogués trobar-lo.

Van passar anys i més anys, i el cavaller envellia i es feu tan vell que les forces se li acabaren, però continuaria vivint fins que el tronc que havia amagat no fos cremat. Arribà a viure tant que es moriren tots els seus fills, néts i renéts. Ja ningú no el coneixia.

La casa era d’un altres propietaris, que per compassió el respectaren, però sense saber qui era. Arribà a viure tant que ja no es parlava com quan ell era jove.

El pobre, desesperat, no parava d’assenyalar enlaire, cap a les golfes, on hi havia el tronc, però ningú no l’entenia.

Fins que un dia els amos de la casa van assabentar-se que a la ciutat vivia un home savi, entès en llengües antigues i li van demanar una entrevista amb el vell que ningú no entenia. Es van trobar i el vell es va poder comunicar amb el savi i van tirar el tronc al foc i a mesura que el foc consumia el tronc, la vida del dissortat cavaller va anar extingint-se, fins que morí dolçament després de tants anys de patir.

Dijous.

·        Comentar amb els nens la imatge del compromís.

Divendres.

·        Explicar als nens/es la vida de Narcís Monturiol, conegut per haver inventat l’Ictini, per a molts el primer submarí del món.

“Narcís Monturiol , fill d’un fabricant de bótes, va néixer a Figueres, el 1819, i va ser periodista, polític, advocat i inventor.

Un dia en el transcurs d’una excursió al poble empordanès de Cadaqués, es va adonar del perill a què estaven exposats els recol·lectors de corall i va començar a pensar en la navegació submarina. L’Any següent Narcís Monturiol va començar a experimentar amb el primer dels seus dos submarins: L’Ictini I.

El seu primer submarí, l'Ictíneo I, va ser avarat al port de Barcelona el 1859. El primer viatge tingué lloc el 23 de setembre d'aquell any, al mateix port de Barcelona. Davant de molt públic, entre el qual hi havia accionistes, autoritats de la Marina i la premsa, va aconseguir fer navegar el vaixell completament sumergit durant dues hores i vint minuts, i fer-lo tornar a la superfície.

D'altres proves posteriors encara van tenir més repercussió i el govern d'Isabel II es va veure forçat a prometre ajuda, que mai no va arribar, i de fet va introduir tota mena de dificultats tot i el suport de personalitats tan prestigioses com Josep de Letamendi. Amb el capital obtingut va constituir l'empresa "La Navegación Submarina" amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II, que va atreure un cert interès de les altes instàncies militars. Aquest nou submarí, que estava dotat d'un sistema de propulsió anaeròbica, va ser avarat al port de Barcelona al 1864. Tot i aquests èxits, el 1867 la seva companyia va fer fallida i, davant la manca de suport, Monturiol va decidir desmantellar el submarí i abandonar el projecte.

Avui en dia Monturiol és considerat l’inventor del submarí.”