dilluns, 19 de març de 2018

L'escolta


Fer atenció (a allò que diu algú)”

Dilluns.

·        Trobar l’acabament del següent conte:

“Vet aquí que hi havia una vegada en un poble una família que tenia dos fills de set i nou anys d’edat. Un dia, mentre jugaven a la plaça del poble, varen veure una situació molt trista: un senyor demanava diners.

Era un senyor vell, prim, amb una barba molt llarga, anava brut i amb la roba esquinçada. No anava sol, l’acompanyava un gosset petit. Tocava la flauta i estava ajagut a terra, on tenia un plat amb una moneda i al seu costat, el seu animalet que dormia.

Els dos nens que jugaven es varen quedar sorpresos d’aquella situació i decidiren tornar a casa per explicar a la seva família el que havien vist.

Era l’hora de sopar i encara sentien tocar la flauta d’aquell vell senyor. Aleshores...”.



Dimarts.

·        Youtube

Grita  (versión 2009)  orquestra reciclando  3:16





Dimecres.

·        Explicar als nens el conte de la rateta que escombrava l’escaleta en aquesta versió una mica original.


“Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar uns dinerets.
-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.
-Sí aquest si que m’agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:
-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Quac, quac, quac!!
-Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Kikirikí, kikirikí !!!
-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.
I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.
Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
I la rateta, fent-se pregar li va dir:
-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?
-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
-Fuig, fuig, que m’eixordes!!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:
-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l’estreta:
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Miauu, miauuu!
-Sí, amb tu sí que em vull casar!
-Miauu, miauuu !!!
I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia a la rateta:
-Ves amb compte amb aquest gat!
-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.”


Dijous.


·        Dinàmica de grup on els nens que tria la mestra, d’un en un s’han de col·locar per ordre cronològic del seu naixement. Per fer-ho no poden parlar, han de comunicar-se primer els mesos de l’any amb les mans  (1 dit- Gener, 2 dits-Febrer etc), en el cas que coincideixin els mesos de dos nens han de dir-se el dia també amb les mans, amb el puny tancat per les desenes).
·        S’Han de anar col·locant davant de la pissarra, fins que al final es fa la comprovació i tots diuen en veu alta el mes i el dia de naixement.


Divendres.

·        Explicar als nens les següents endevinalles.

 « Per fora duc vestit verd,
i per dintre vaig vermella,
amb botons que llenceu
els qui em mengeu. »

La Síndria.

“De dotze germans que en som
sóc el segon
i en canvi,
sóc el més petit de tots.”

El mes de Febrer.






“Té dents i  no té boca,
I quan menja escup.
Què és?”

La Serra.


“Sóc tot moreno,
rival de les confitures,
i em veuràs moltes vegades
pel nas de les criatures »


La xocolata.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada