“Deferència,
sentiment de proteccio envers la natura i els essers vius”
Dilluns.
·
Dinàmica de grup on els
nens van dient les petites accions que poden fer per respectar la natura...es
pot apuntar a la pissarra o fer-ho
oralment.
-Per exemple..
reciclar, no fer foc al bosc, recollir papers, no utilitzar paper d’alumini
etc.
Dimarts.
·
Comentar què suggereix
als nens/es la imatge del camp de futbol amb un arbre. (Annex).
Dimecres.
·
Comenta la frase del cap
dels indis Sioux, Jefe Seattle:
“La Terra no pertany a l’home, sinó que l’home pertany a la Terra”
Dijous.
Pocahontas
-Colores en el viento 3:24
Divendres.
·
Explicar el conte de
l’esquimal.
LA CAÇA DEL NANUK
“Avui en Pirak surt amb la
seva àvia per caçar l’ós polar, el nanuk, com ells li diuen. En Pirak es fica
l’abric i les botes de pell de foca, i s’emporta un tros de crep que la seva
mare ha preparat per dinar.
En Pirak marxa de l’iglú,
seguit d’en Miko, el seu gos de trineu.
A fora fa molt de fred.
En Pirak s’afanya a trobar la
seva àvia dins l’iglú a on guarden l’arc i les fletxes... veient tot això, en
Pirak pensa: “perquè el meu pare no ens
acompanya? Es molt més jove que l’àvia i més fort per caçar l’ós blanc”.
L’àvia somriu i li diu:
“creu-me, no hi ha ningú millor que jo per ensenyar-te a caçar el nanuk”. “En
marxa Miko!”.
Amb aquestes paraules el gos
tot content comença a córrer tot estirant del trineu.
-
Però àvia, no has agafat ni l’arc ni les fletxes!, diu en Pirak.
-
Porto la meva navalla, amb això ja en tinc prou, diu l’àvia somrient.
En Pirak no s’atreveix a dir
res més, pensa que l’àvia s’ha trastocat.
De cop, l’àvia para el trineu
i li ordena al gos de quedar-se ajagut.
Després, fica a en Pirak dins
una escletxa, i allà li diu al petit Pirak de mirar el gel..
En Pirak diu baixet: - un bloc
de gel s’ha mogut! Es el nanuk!!
L’àvia li diu que abaixi el to
de veu i li diu:- com que és tan blanc, sobre el gel, per ell és molt fàcil
amagar-se.
-així dons, el cacem??abans no
ens ataqui!, diu nerviós en Pirak.
- si ens quedem tranquils,
l’ós no ens atacarà –diu l’àvia- millor ens quedem mirant-lo, mira com n’és de
bo!
Es veritat, pensa en Pirak,
l’ós és feliç, es llença pel glaç i juga.
Al cap d’una estona l’àvia
decideix tornar, en Pirak s’hi hauria quedat més estona però aviat es faria
fosc.
En silenci, en Pirak, l’àvia i
en Miko tornen a l’iglú, on s’han quedat l’arc i les fletxes.
-no hem caçat res- diu en
Pirak.
-això no és del tot veritat-
diu l’àvia- hem vist el nanuk i hem capturat la seva imatge...
Pirak no ho entén, aleshores
l’àvia li ensenya una pedra tallada en forma de morsa. Després agafa una pedra
que encara no ha estat tallada.
-
T’ensenyaré com es captura un animal sense fer-li mal – li va dir l’avia
a en Pirak- Amb aquesta pedra esculpirem un nanuk.
Amb la seva navalla, l’àvia li ensenya al Pirak com es va transformant
la pedra.
I a la nit, el nen té moltes ganes de tornar a casa seva amb el trofeu
de caça, un bonic ós blanc esculpit en pedra!”.
