·Dinàmica de grups dels
secrets. Es diu a la classe que s’imaginin que un amic els hi ha dit un secret
molt important i que t’ha dit que no ho diguis, però tú tens moltes ganes d’explicar-ho...obrir
un debat amb les diferents opinions sobre com actuarien els nens davant
d’aquesta situació.
Dimarts.
·Comentar què suggereix als
nens la imatge
Dimecres.
·Explicar als nens les
següents endevinalles.
“
M’Arrossego com un cuc fins que em fico dins d’un sac,
quan
el sac em ve petit, cap enlaire i s’ha acabat”.
Resposta..La
papallona.
“És
petit com una nou, porta banyes i no és bou, no té peus però es mou”.
Resposta...El
cargol.
“Volo
sense ales, et toco i no em veus; xiulo sense tenir boca i faig mal moltes
vegades”.
Resposta....El
vent.
·Dinàmica de grup del
telèfon on els nens asseguts en rotllana han de dir-se a cau d’orella una
frase, i veure com arriba la frase al final de dir-la tots els nens. Si arriba
diferent al final de la cadena es pot reflexionar que és igual que les opinions
de les persones, que es poden deformar depenent de com ho expliquem.
Frases a passar pel
telèfon per exemple:
“La nena de tercer
porta dues cuetes”.
“El nen juga molt
bé a pilota al pati”.
“La mestra m’ha
renyat perquè badava”.
Divendres.
·Recitar als nens el poema
del pa amb tomàquet de Miquel Martí Pol.
“Déu
ens dó ser catalans per menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d'oli discret i un pols de sal si fa falta; pa de pagès si pot ser, que és més saborós que els altres, i tomàquet ben madur, però que no ho sigui massa.
Déu ens dó un tall de
pernil o llonganissa ben ampla perquè acompanyin el pa ben sucadet amb tomàquet; pernil de bon mastegar, llonganissa de la Plana, que els osonencs en això tenim molta nomenada.
Déu ens dó tot el que he dit i bons amics a la taula per compartir el que mengem i fer petar la xerrada que conversar amb els amics sempre sol despertar gana i el menjar, si és compartit, resulta més agradable.”
·Comentar què suggereix
als nens/es la imatge de l’amistat d’en “Mickey i Pluto”.
Dimarts.
·Conte del “soldat
fidel”.
“Hi havia una vegada dos amics inseparables des de ben petits que quan van
créixer van anar a la guerra amb molts altres joves. Un dia va arribar la nit i
un dels dos amics no havia tornat de la seva missió i l’altre estava molt
preocupat.
Va demanar permís al capità per anar al front de batalla per buscar el seu
amic, el capità el va deixar anar però li va dir que anés amb molt de compte ja
que era molt perillós.
Al arribar fins on era el seu amic, el va trobar ferit greu i quan va
provar de carregar-se’l a la seva espatlla el van ferir d’un tret al braç.
Finalment, amb penes i treballs, va poguer portar el cos del seu amic fins
a l’hospital on els esperava el capità.
Al arribar, el capità va veure que el soldat ferit havia mort i el que el
portava a coll estava ferit a un braç i tot enfadat va dir:
-Veus com no valia la pena anar a buscar el teu amic, ara ell és mort i tu
estàs ferit!!
El soldat ferit se’l va mirar i va respondre, si que ha valgut la pena, el
meu amic abans de morir em va dir:
-Gràcies amic, sabia que vindries!!”.
Dimecres.
·Comentar el significat
de la frase “ Qui té un amic, té un tresor”
Dijous.
·Recitar la següent
poesia sobre l’amistat.
“ Un tresor és l’amistat i no sempre és valorat.
Un amic m’és molt preuat perquè
sempre als mals moments,
De debò s’ha preocupat.
Els mals vents poden passar,
Les riqueses minvaran,
Però ara i sempre ha de restar
Aquest meu tresor tan gran.
Sóc un home afortunat,
No sóc ric ni tinc la lluna.
M’Acompanya l’amistat
Ho tinc tot, i tot en una”.
Anònim.
Divendres.
·Dinàmica de grup on els
nens/es parlen dels seus amics ( que tenen a classe) i argumenten perquè són
amics. La mestre pot apuntar les raons a la pissarra o fer-ho oralment.
·Dinàmica de grup
reflexionant sobre alguna ocasió on ens hem enfadat amb els amics o amb els
pares o mestres i al final ens han perdonat. Debat amb opinions dels nens.
Dimarts.
·Explicar als nens/es
el conte del pont de fusta.
“Dos germans que vivien en granges properes van caure en
un conflicte; va ser el primer que tenien després de 40 anys compartint
maquinària i intercanviant collites i béns regularment. Tot va començar quan un
petit malentès va anar creixent fins que explotà en un intercanvi de paraules
amargues seguit de setmanes de silenci.
Un dia, de bon matí, algú va trucar a la porta d'un dels dos germans. En
obrir-la trobà un home amb eines de fuster que li va dir:
- Estic buscant feina; tal vegada podria ajudar-lo amb alguna petita reparació
en la seva granja.
- Sí, va dir el gran dels germans; - tinc una feina per a vostè. Mira, a
l'altra banda del riu, en aquella granja, allà viu el meu germà petit. La
setmana passada hi havia un preciós prat entre nosaltres dos fins que ell va
desviar el cabal del riu per a separar les nostres terres. Amb aquesta actitud
està mirant d'enfurismar-me, però no sap el que li espera. Veu vostè aquella
pila de restes de fusta al costat del graner? Voldria que construís una valla
de dos metres d'alt per a no veure'l mai més.
El fuster li va dir:
- Crec que entenc la situació. Digui'm on són els claus, la pala per a fer els
forats dels pals, i faré una feina que el deixarà ben satisfet.
El fuster va treballar dur durant tot el dia mesurant, tallant i clavant.
Quan estava a punt de caure el sol, el granger va tornar,
i el fuster havia acabat la seva feina. El germà gran es va quedar bocabadat.
No hi havia una valla de dos metres; en el seu lloc havia construït un pont. Un
pont que unia les dues granges a través del riu. Era una fina peça d'art.
En aquell moment, el seu germà petit va apropar-se des de la seva granja i
anant cap al seu germà l'abraçà i li digué:
- Ets un gran home!, mira que construir un bonic pont després del que t'he dit
i t'he fet...!
A continuació, el fuster va agafar les seves eines i va acomiadar-se per
marxar; però el germà gran el va aturar i li va demanar que es quedés amb
ells... Ell va respondre'ls:
- M'agradaria quedar-me amb vosaltres però tinc molts ponts per a construir. “
Dimecres.
·Ensenyar als nens/es la
imatge del perdó per veure què els suggereix.
Dijous.
·Explicar als nens les
següents endevinalles.
“Adam la porta al davant i Eva al darrera”.
Resposta...la lletra a.
“El ruc sempre la duu a sobre, està ficada al bagul,
Jo no l’he tinguda mai, però sempre la tens tu.”
Resposta...la lletra u.
“ Un arbre que té set branques; cada branca té el seu niu
i cada niu té el seu nom....Vejam si saps com es diu.”
Resposta...La setmana.
Divendres.
·Explicar als nens “El
misteri de l’Everest”.
“La muntanya més
alta del món és l’Everest, està situada a la serralada de l’Himàlaia i medeix
aproximadament 8.848 metres d’alçada sobre el nivell del mar, són molt pocs els
escaladors que han aconseguit pujar al cim ja que hi falta l’oxigen i hi fa
molt de fred.
Sobre aquesta
muntanya hi ha un misteri molt interessant, ja que no se sap del cert quins van
ser els primers homes que van pujar a la muntanya i van fer el cim.
Oficialment es diu
que van fer el cim Hillary i Norgay a l’any 1953, però hi ha dubtes perquè
trenta anys abans dos homes van intentar fer el cim i no van tornar mai més,
aquests homes es deien Mallory i Irvine.
La darrera persona
que va veure vius els escaladors Mallory i Irvine, assegura que els va veure
molt a prop del cim, però tots dos van morir congelats i no se sap si quan van
morir ja havien fet el cim o si no ho van poder aconseguir mai ja que ningú no
els va tornar a veure amb vida mai més.
Finalment setanta-cinc anys més tard, al 1999 van trobar
el cos de Mallory congelat molt a prop del cim, i des de llavors el misteri
continua..i tú què creus, van arribar al cim o no ho van aconseguir?.
Potser d’aquí uns anys es podran trobar més proves per
resoldre el misteri de l’Everest”.
“Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, etc.”
Dilluns.
•Dinàmica de grup on els nens han de dir situacions quotidianes de la seva vida a l’escola o a casa on hagués calgut una mica de PAU.
Exemple: Quan em vaig barallar a l’hora del pati amb...per culpa de... Quan em van prendre els cromos., quan vam jugar a futbol i ...etc.
Dimarts.
•Explicar als nens/es qui és el personatge de còmic Massagran i les seves aventures. A la Biblioteca hi ha molts còmics d’aquest personatge es pot demanar a un nen que els vagi a cercar.
“En Massagran és un personatge de còmic català que ja té cent anys de vida, és un heroi jove, alt ,desmanegat i voluntariós que soluciona tots els problemes de forma enginyosa, sense caure mai en el desànim davant de les dificultats.
En Massagran viu en un poble costaner amb els seus pares i mai ha tingut cap aventura, somia amb fer-se mariner i viatjar pel món, tota la història comença al llibre Les aventures extraordinàries d'en Massagran d'en Josep Maria Folch i Torres.
Finalment en Massagran aconsegueix feina a un vaixell i marxa a solcar els mars, acompanyat del seu fidel gos en Pum, a partir d’aquí comença a tenir aventures, acaba a una illa a l’Àfrica, on coneix una tribu molt peculiar i li passen mil aventures.
Al llarg d’aquestes aventures es fa amic d’un Lleó, una tortuga gegant i un lloro i finalment torna a casa on, evidentment no durarà gaire i tornarà a fer-se a la mar per tenir noves aventures.
L’Any 2010 va fer cent anys del naixement d’aquest personatge de còmic que pots trobar a la Biblioteca de l’escola si et pica la curiositat. “
Dimecres.
•Explicar el conte “Cicatrius” i fer una petita reflexió sobre les paraules que fan mal.
“Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter.
El seu pare li va donar un sac ple de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta.
El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta.
Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.”
Dijous.
•Comentar què suggereix als nens la imatge de la Pau.
Divendres.
Divendres.
•Youtube
John Lennon – imagine (subtitulada en español) 3:08
“Entregar-se
a algú apassionadament, sense condicions”.
Dilluns.
·Explicar als nens el
conte del peix parlador.
“Vet aquí que hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella;
tan vella que l'aigua i el vent hi entraven per les escletxes de les parets.
A més de ser pobre també havia de
suportar una dona rondinaire, egoista i ambiciosa.
Un dia, en treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i
d'aletes daurades que li deia:
-Si us plau, torna'm al mar; sóc un príncep encantat i només podré tornar a
tenir el meu cos d'home quan algú em demani un desig que jo no pugui complir.
El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva
li va explicar a la seva muller el que li havia succeït.
-Mira que n'ets de ruc! Torna ara mateix al mar i demana a aquest peix
encantat una caseta blanca amb un bell jardí.
Així ho va fer el pescador. I quan el peix va escoltar el que el pescador
li demanava li va dir:
- Torna cap a casa teva i veuràs el teu desig fet realitat.
I, efectivament, enlloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar
amb una preciosa caseta blanca amb jardí.
-Ara la meva muller estarà satisfeta, em deixarà en pau i podré ser feliç -
es va dir satisfet.
La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure
pensant que enlloc d'aquella caseta li hauria pogut demanar una casa més gran.
Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit:
- Apa! Vés-te'n altra vegada al mar, crida el peix i digues-li que vull una
casa de dos pisos gran i ben moblada.
A contracor i per no barallar-se amb la seva muller el pescador se'n va
anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir
els desigs de la seva esposa.
-Ves-te'n a casa teva i trobaràs el que desitges.
Naturalment la casa s'havia convertit en un magnífic edifici de dos pisos.-
Si en sóc de beneita - va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa
- Fes el favor d'anar altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un
palau sumptuós i ple de criats.El bon pescador va intentar convèncer-la del
contrari, però va haver de cedir i finalment se'n va anar a veure al peix.
- No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, però la meva muller
desitja un palau amb criats.
-Torna a casa i el trobaràs, l'edifici de dos pisos s'havia convertit en un
palau luxós. Criats de tota mena ben guarnits saludaven el pescador i la seva
esposa que per fi era feliç. La felicitat d'aquella dona tan poc assenyada no
va durar gaire.
Així és que al cap de poc temps va
començar novament a rondinar i a dir al seu marit:
-Ben pensat, no és pas això el que jo desitjava. És ben cert que jo mano al
meu palau i que els criats em saluden i em tracten bé, però jo vull que
m'honori tota la ciutat. Vés a la vora de la mar i digues-li a aquest peix
encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei.
El pescador va intentar fer-li entendre que allò era un disbarat, però amb
aquella mena de bruixa no hi havia qui pogués discutir.
Així, doncs, una vegada més va haver d'anar a trobar el peix encantat.
-Príncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m'ha manat que et demani
encara més coses.I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la més
alta va sortir el cap del peix platejat.
- Ja tornes a ser aquí? Encara no t'he donat prou coses? L'home,
avergonyit, li va explicar les exigències de la seva esposa. Aleshores es va
sentir un tro fortíssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de
la barca amb la que el pescador havia anat a buscar-lo. En aquell moment una
llum molt intensa va il·luminar un jove molt ben plantat que li va dir:
- Acabes de demanar-me l'impossible capaç de desencantar-me. No podré
complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliçó. I tot
seguir es va perdre enmig de la boira.
Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella
cabana de sempre.Fi
Dimarts.
·Explicar als nens les
següents endevinalles.
“Els dies de la
setmana, les vides dels gats, un estrip als pantalons. Qui sóc?”
La resposta és: (
El 7, el set )
“Sóc un nombre
senar que al teu cos unes quantes vegades m'hi pots trobar. I recorda de petit t'ajudava
a comptar.”
La resposta és: (
El 5, el cinc, els cinc dits ).
“Un nombre parell
sóc, més aviat grassonet .Però quan estic estirat el nombre més gran sóc.”
La resposta és: (
El 8, el vuit, el vuit ajagut representa infinit ).
“Quin nombre
serà? Que vist del dret i vist del revés ,sempre un nombre és.”
La resposta és: (
El 6 i el 9, el sis i el nou o el seixanta-nou ).
“A les orelles
penjades acolorides arracades . Arbres florits preciosos i petits fruits
gustosos.”
La resposta és: (
Les cireres ).
Dimecres.
·Cantar amb els nens la
cançó del club Súper 3, “Uh! Oh! No tinc por”.
“A les dotze de
la nit
quan hi ha lluna
plena
penso que és un
bon moment
per fer una gran
festa.
Les pel·lícules
de por a mi em diverteixen,
el misteri no
existeix quan el descobreixes.
Sempre tinc curiositat
per l'obscuritat.
Estic sola a la
foscor i res no m'espanta.
Aprofito per
pensar,
per imaginar-me laberints
a on aniré a buscar els meus somnis:
tard o d'hora els
trobaré
perquè no hi ha
res...
que a mi em
sembli aterridor.
Uh! Oh! No tinc
por!
Les llegendes i
els enganys són les estratègies
perquè et sembli
fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el
que no sé,
faig marxar el
fum negre.
Si feu llum allà
on és fosc,
veureu els
colors.
Heu de dir-vos
com faig jo:
Uh! Oh! No tinc
por!
No tinc por de
res,
ser valenta és
molt millor que tenir força.
Sé que he de
lluitar per no deixar escapar
tot el que la
vida em porta.
Ni del fred ni la
calor,
Uh! Oh! No tinc
por!
Ni del fum ni la
foscor,Uh! Oh! No tinc por!
Ni de monstres ni
de llops,
Uh! Oh! No tinc
por!
Uh! Oh! No tinc
por!
Uh! Oh! No tinc
por!
Lletra i música:
Marc Parrot
Canta: Lila
Dijous.
·Llegir als nens
l’embarbussament de l’estudiant mandrós. Repetir-ho per si algun nen s’atreveix
a memoritzar-ho.
“L'estudiant mandrós:
El dilluns m'he adormit,
El dimarts se m'ha fet tard,
El dimecres no tinc deures,
El dijous tinc mala gana,
El divendres, quina peresa,
El dissabte no tinc res per estudiar,
i el diumenge, ja ho deixo per demà!”
Divendres.
·Explicar les següents endevinalles
de fruites.
“Fruit de pell dura, blanca, groga o verdosa de textura
fina o rugosa.
Amb polpa dolça i olorosa, abundant i molt saborosa. Les
enganxoses llavors al bell mig les trobaràs.”
La resposta és: ( El meló ).
“Una fruita amb nom tropical, fruit gran, realment
fenomenal. Coberta d'una pell dura i espinosa i amb plomall de fulles coronada.
Sa polpa dolça, àcida i sucosa es menja fresca o conservada.”
La resposta és: ( Pinya tropical ).
“Aquest fruit no es pot menjar doncs massa àcid sol
quedar. Barrejat amb aigua el podem tastar, és tant refrescant que sol agradar.
També amb les seves pell i polpa postres i menjars aromatitzar.
La resposta és: ( La llimona ).
“Amaguen dolços sabors en fines pells de colors. Fruita
molt sucosa que seca és pansa.
La resposta és: ( El raïm )
“A l'estiu arribat, quina xalada, fruita verda, groga o
morada, mengeu la que més us agrada.
·Dinàmica de grup de qui és
qui. Es tria un nen que surt de l’aula, i quan està fora es tria un altre a
dins. Quan el nen que està fora entra, els companys es posen de peu i el nen
pregunta 5 coses i ha d’endevinar quin nen ha estat triat mentre era fora.
Preguntes
del tipus: Té la bata de color..., Té les bambes.., s’ha de respondre a les
preguntes amb un sí o un no, preguntes tancades.
Dimarts.
·Comentar què suggereix als
nens la imatge de l’alegria del pallasso i els nens.
Dimecres.
·Cançó de la masovera.
“O lai lai, la masovera,
la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dilluns, el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...”.
Dijous.
·Explicar als nens la següent
endevinalla:
“Sóc
petita i revinguda,
al
món vinc per ballar,
per
ballar han de lligar-me
i
aprendre bé de llançar”.
La
Baldufa.
Divendres.
·Avui explicarem una gran
festa popular catalana, “La Patum”.
“La
festa de la Patum es celebra cada any a mitjans de juny a la ciutat de Berga. La
plaça de Sant Pere, al davant de l’ajuntament s’omplena de berguedans i
visitants mentre l’orquestra es prepara per rebre amb música, els balls de tots
els participants.
La
Patum és considerada la festa del foc i la pólvora i és famosa arreu del món.
El
primer ball és el dels turcs i cavallets, acompanyats del tabal ( un tambor molt gran i sorollós), a
continuació les maces i els àngels fan la seva lluita particular entre gospires
de foc i olor de pólvora.
Tot
seguit, surten les dues guites ( que són una mena de dracs prehistòrics) i n’hi
ha una de gran i un altre de petita, i procuren sucarrimar els espectadors i
els turistes amb la seva boca que expulsa foc.
El
moment més emocionant és quan balla l’àliga i es fa el silenci a tota la plaça
per sentir la música tranquil·la i solemne.
Els
nans vells, els gegants i els nans nous són els següents a sortir a la festa
del foc.
I
el moment més bonic i espectacular és el salt de plens, on una mena de dimonis
verds treuen foc per les banyes i la plaça es converteix en un mar de foc,
petards i crits.
Si
algun dia podeu anar a Berga a veure la Patum, no dubteu a anar-hi perquè és
una festa preciosa, però recordeu de portar una camisa de màniga llarga i un
barret perquè podria ser que us creméssiu.”
