dilluns, 15 de gener del 2018

Entrega


“Entregar-se a algú apassionadament, sense condicions”.

Dilluns.

·        Explicar als nens el conte del peix parlador.

“Vet aquí que hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella; tan vella que l'aigua i el vent hi entraven per les escletxes de les parets.
 A més de ser pobre també havia de suportar una dona rondinaire, egoista i ambiciosa.
Un dia, en treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i d'aletes daurades que li deia:
-      Si us plau, torna'm al mar; sóc un príncep encantat i només podré tornar a tenir el meu cos d'home quan algú em demani un desig que jo no pugui complir.

El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva li va explicar a la seva muller el que li havia succeït.

-Mira que n'ets de ruc! Torna ara mateix al mar i demana a aquest peix encantat una caseta blanca amb un bell jardí.

Així ho va fer el pescador. I quan el peix va escoltar el que el pescador li demanava li va dir:

- Torna cap a casa teva i veuràs el teu desig fet realitat.

I, efectivament, enlloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar amb una preciosa caseta blanca amb jardí.

-      Ara la meva muller estarà satisfeta, em deixarà en pau i podré ser feliç - es va dir satisfet.

La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure pensant que enlloc d'aquella caseta li hauria pogut demanar una casa més gran. Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit:
- Apa! Vés-te'n altra vegada al mar, crida el peix i digues-li que vull una casa de dos pisos gran i ben moblada.
A contracor i per no barallar-se amb la seva muller el pescador se'n va anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir els desigs de la seva esposa.

-      Ves-te'n a casa teva i trobaràs el que desitges.

Naturalment la casa s'havia convertit en un magnífic edifici de dos pisos.- Si en sóc de beneita - va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa

- Fes el favor d'anar altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un palau sumptuós i ple de criats.El bon pescador va intentar convèncer-la del contrari, però va haver de cedir i finalment se'n va anar a veure al peix.

- No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, però la meva muller desitja un palau amb criats.

-      Torna a casa i el trobaràs, l'edifici de dos pisos s'havia convertit en un palau luxós. Criats de tota mena ben guarnits saludaven el pescador i la seva esposa que per fi era feliç. La felicitat d'aquella dona tan poc assenyada no va durar gaire.

 Així és que al cap de poc temps va començar novament a rondinar i a dir al seu marit:

-      Ben pensat, no és pas això el que jo desitjava. És ben cert que jo mano al meu palau i que els criats em saluden i em tracten bé, però jo vull que m'honori tota la ciutat. Vés a la vora de la mar i digues-li a aquest peix encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei.

El pescador va intentar fer-li entendre que allò era un disbarat, però amb aquella mena de bruixa no hi havia qui pogués discutir.
Així, doncs, una vegada més va haver d'anar a trobar el peix encantat.

-Príncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m'ha manat que et demani encara més coses.I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la més alta va sortir el cap del peix platejat.

- Ja tornes a ser aquí? Encara no t'he donat prou coses? L'home, avergonyit, li va explicar les exigències de la seva esposa. Aleshores es va sentir un tro fortíssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de la barca amb la que el pescador havia anat a buscar-lo. En aquell moment una llum molt intensa va il·luminar un jove molt ben plantat que li va dir:
- Acabes de demanar-me l'impossible capaç de desencantar-me. No podré complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliçó. I tot seguir es va perdre enmig de la boira.

Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella cabana de sempre.Fi



Dimarts.

·        Explicar als nens les següents endevinalles.

“Els dies de la setmana, les vides dels gats, un estrip als pantalons. Qui sóc?”
La resposta és: ( El 7, el set )

“Sóc un nombre senar que al teu cos unes quantes vegades m'hi pots trobar. I recorda de petit t'ajudava a comptar.”
La resposta és: ( El 5, el cinc, els cinc dits ).

“Un nombre parell sóc, més aviat grassonet .Però quan estic estirat el nombre més gran sóc.”

La resposta és: ( El 8, el vuit, el vuit ajagut representa infinit ).

“Quin nombre serà? Que vist del dret i vist del revés ,sempre un nombre és.”
La resposta és: ( El 6 i el 9, el sis i el nou o el seixanta-nou ).

“A les orelles penjades acolorides arracades . Arbres florits preciosos i petits fruits gustosos.”
La resposta és: ( Les cireres ). 


Dimecres.



·        Cantar amb els nens la cançó del club Súper 3, “Uh! Oh! No tinc por”. 


“A les dotze de la nit
quan hi ha lluna plena
penso que és un bon moment
per fer una gran festa.
Les pel·lícules de por a mi em diverteixen,
el misteri no existeix quan el descobreixes.

Sempre tinc curiositat per l'obscuritat.
Estic sola a la foscor i res no m'espanta.

Aprofito per pensar,
per imaginar-me laberints
 a on aniré a buscar els meus somnis:
tard o d'hora els trobaré
perquè no hi ha res...
que a mi em sembli aterridor.
Uh! Oh! No tinc por!
Les llegendes i els enganys són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé,
faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc,
veureu els colors.
Heu de dir-vos com faig jo:
Uh! Oh! No tinc por!
No tinc por de res,
ser valenta és molt millor que tenir força.
Sé que he de lluitar per no deixar escapar
tot el que la vida em porta.
Ni del fred ni la calor,
Uh! Oh! No tinc por!
Ni del fum ni la foscor,Uh! Oh! No tinc por!
Ni de monstres ni de llops,
Uh! Oh! No tinc por!
Uh! Oh! No tinc por!
Uh! Oh! No tinc por!

Lletra i música: Marc Parrot
Canta: Lila


Dijous.

·        Llegir als nens l’embarbussament de l’estudiant mandrós. Repetir-ho per si algun nen s’atreveix a memoritzar-ho.

“L'estudiant mandrós:

El dilluns m'he adormit,
El dimarts se m'ha fet tard,
El dimecres no tinc deures,
El dijous tinc mala gana,
El divendres, quina peresa,
El dissabte no tinc res per estudiar,
i el diumenge, ja ho deixo per demà!”




Divendres.

·        Explicar les següents endevinalles de fruites.

“Fruit de pell dura, blanca, groga o verdosa de textura fina o rugosa.
Amb polpa dolça i olorosa, abundant i molt saborosa. Les enganxoses llavors al bell mig les trobaràs.”

La resposta és: ( El meló ).

“Una fruita amb nom tropical, fruit gran, realment fenomenal. Coberta d'una pell dura i espinosa i amb plomall de fulles coronada. Sa polpa dolça, àcida i sucosa es menja fresca o conservada.”

La resposta és: ( Pinya tropical ).


“Aquest fruit no es pot menjar doncs massa àcid sol quedar. Barrejat amb aigua el podem tastar, és tant refrescant que sol agradar. També amb les seves pell i polpa postres i menjars aromatitzar.

La resposta és: ( La llimona ).

“Amaguen dolços sabors en fines pells de colors. Fruita molt sucosa que seca és pansa.

La resposta és: ( El raïm )

“A l'estiu arribat, quina xalada, fruita verda, groga o morada, mengeu la que més us agrada.


La resposta és: ( La pruna )

Setmana de l'Alegria



Setmana   de l’Alegria.




Dilluns.

·        Dinàmica de grup de qui és qui. Es tria un nen que surt de l’aula, i quan està fora es tria un altre a dins. Quan el nen que està fora entra, els companys es posen de peu i el nen pregunta 5 coses i ha d’endevinar quin nen ha estat triat mentre era fora.
Preguntes del tipus: Té la bata de color..., Té les bambes.., s’ha de respondre a les preguntes amb un sí o un no, preguntes tancades.


Dimarts.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge de l’alegria del pallasso i els nens.


Dimecres.

·        Cançó de la masovera.

“O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dilluns,
el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:

El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja.

O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...”.



Dijous.

·        Explicar als nens la següent endevinalla:

“Sóc petita i revinguda,
al món vinc per ballar,
per ballar han de lligar-me
i aprendre bé de llançar”.

La Baldufa.


Divendres.

·        Avui explicarem una gran festa popular catalana, “La Patum”.

“La festa de la Patum es celebra cada any a mitjans de juny a la ciutat de Berga. La plaça de Sant Pere, al davant de l’ajuntament s’omplena de berguedans i visitants mentre l’orquestra es prepara per rebre amb música, els balls de tots els participants.
La Patum és considerada la festa del foc i la pólvora i és famosa arreu del món.
El primer ball és el dels turcs i cavallets, acompanyats del tabal    ( un tambor molt gran i sorollós), a continuació les maces i els àngels fan la seva lluita particular entre gospires de foc i olor de pólvora.
Tot seguit, surten les dues guites ( que són una mena de dracs prehistòrics) i n’hi ha una de gran i un altre de petita, i procuren sucarrimar els espectadors i els turistes amb la seva boca que expulsa foc.
El moment més emocionant és quan balla l’àliga i es fa el silenci a tota la plaça per sentir la música tranquil·la i solemne.
Els nans vells, els gegants i els nans nous són els següents a sortir a la festa del foc.
I el moment més bonic i espectacular és el salt de plens, on una mena de dimonis verds treuen foc per les banyes i la plaça es converteix en un mar de foc, petards i crits.
Si algun dia podeu anar a Berga a veure la Patum, no dubteu a anar-hi perquè és una festa preciosa, però recordeu de portar una camisa de màniga llarga i un barret perquè podria ser que us creméssiu.”




dilluns, 18 de desembre del 2017

Nadal.


“Època de l’any en que es celebra el naixement de Jesús”.

Dilluns.
·       Visualitzar el següent vídeo del youtube:

Un camell d’orient   Manel    2:59



Dimarts.


·       Explicar als nens les següents endevinalles.

Quin animal és aquest que té una cara molt estranya. És lleig, alt i pelut,i viu en una terra llunyana. Qüasi no menja ni beu i quan està assegut es veu encara més geperut.

(El camell)

Quan estic al camp, sóc verd i alt.
Quan estic a casa duc una estrella a dalt

(L’avet)

És un poblet petitet,
que la gent és petiteta,
petites les cases són
i fins petites les bèsties.
També els arbres són petits,
però, no la gent que ho va a veure.
I res més ja no et vull dir;
endevina, endevineta.

(El pessebre)

He vingut del bosc molt d’amagat,
A casa he arribat
M’han abrigat i m’han ben atipat
De dolç i salat!

(El tió)


Dimecres.



·       Comentar les següents frases (extretes del poema “Cada dia pot ser Nadal”)

És Nadal quan el patiment troba la dolçor de l’amistat,
És nadal quan mires els ulls d’una persona malalta que visites a l’hospital.
Cada dia pot ser Nadal en el cor, perquè Nadal és llum i amor.

Dijous.

·       Visualitzar el següent vídeo del youtube:

Quan somrius  (varis artistes)   4:07




Divendres.

·       Llegir i comentar el següent poema de Nadal.

Quan arriba el Nadal ens omplim d’alegria
Perquè és un regal tenir una família com cal.
Quan arriba el Nadal arriba l’Esperit Sant.
I ens trobem un regal que ens omple de felicitat.
Si vols fer el regal perfecte, fes cas a aquesta barreja:
tres abraçades, un petó i dos somriures.
Dóna aquest regal a qui estigui més trist,
Perquè ningú ho mereix tant com qui no pot donar, però sí apreciar.

Perquè és molt important rebre i donar un regal a qui més li cal.

dilluns, 11 de desembre del 2017

Agraïment


“Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut).”

Dilluns.

• Dinàmica de grup on es reparteix un petit paper a cada nen i hem de pensar una cosa per la qual han d’estar agraïts a alguna persona. Per ajudar-los a pensar podem posar exemples agraïts als pares, a la germana, a l’àvia, a un amic...etc. Després es pot comentar o fer-ho oralment sense papers.


Dimarts.

• Cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”.

Qualsevol nit pot sortir el sol – Jaume Sisa  5:27



Dimecres.

• Endevinalles.

“Tinc 5 habitacions, cadascuna amb una persona,
i a l’hivern quan fa fred, estan tots abrigadets. Què és?”

Resposta...Els guants.


Dijous.


U2 Beautiful day 4:16


Divendres.

• Explicar les següents endevinalles.
“Encara que no sóc trompeta
jo sono igual que si ho fos,
i no sóc cap escopeta,
encara que tinc dos canons.
(el nas)

Tant serveixo per menjar,
com serveixo per tocar,
com per cridar el vigilant
com per aplaudir un cantant.
(la mà)


Tu en portes, te'l toques,
te'l saps arreglar,
però encara que vulguis
no els podràs comptar.
(els cabells)


dilluns, 4 de desembre del 2017

Setmana de l’Amabilitat.




Dilluns.

·        Dinàmica de grup on els nens donen la seva opinió sobre com actuarien davant de les següents situacions:

-Un company està sol al pati i no parla amb ningú....
-Un nen arriba a classe i se’l veu trist....
-Un nen entra a la classe rialler...
-Un nen està al pati plorant...
-Un nen arriba amb el braç escaiolat...


Dimarts.

·        Explicar als nens les següents endevinalles:

“Ell és d’or i jo sóc de plata, i quan surto a passeig, ell va a dormir a casa”

Resposta..El sol i la lluna.

“Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant”.

Resposta..La pluja.


“Tinc cavalls però no se’m veuen; corro molt i corro poc, però si no em donen beguda no arribo enlloc”.

Resposta..El cotxe.


Dimecres.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge de l’amabilitat.






Dijous.

·        Joc amb mímica on depenent de les situacions què es volen representar es criden per fer-ho més o menys nens voluntaris.

-Anar al tren assegut i cedir el seient a una velleta que acaba d’entrar. ( 2 o 3 personatges).
-Sortir del supermercat i ajudar a recollir una persona que se li ha caigut una compra i no l’ha recollit perquè no se’n ha adonat.( 2 personatges).
-Ajudar a la mare/pare a parar taula a casa.
-Ajudar a creuar el pas de vianants a una persona cega. ( 2 personatges).
-A un company li falta un color i tú li deixes per compartir. ( 2 personatges).

Divendres.

-      Comentar breument la vida i figura d’un músic extraordinari com Pau Casals.


“Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.
Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell”.

Una de les seves frases més conegudes va ser:

“La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes “.







dilluns, 27 de novembre del 2017

Setmana de la Comprensió .


Dilluns.

·        Pensar i comentar oralment aquestes imatges



Dimarts.

·        Proposar als nens qui és capaç de recordar el següent embarbussament.

“ Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills
xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
 Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics”.


Dimecres.

·        Llegir als nens la següent poesia.

“XÀFEC
Quina pluja!
Quin ruixat!
Quins trons!
Quin xarrabascat!
Els carrers semblen rieres
Les canals ragen a doll
S'embussen les clavagueres
Les parets fan reguerons
Quan fa un llamp, tot s'il·lumina
Quan fa un tro, retruny el món
Quin soroll! Quin rebombori!
Quin esglai té tothom!
Trec el cap per la finestra
per veure si ja ha parat
i una gota des del ràfec
m'ha ben esquitxat el nas”
Núria Albó

Dijous.

·        Explicar el conte “d’En Joan Brut”.


“Hi havia una vegada un nen, que es deia Joan, a qui no li agradava gaire l’aigua. La seva mare cada dia havia d’enfadar-se perquè es rentés. Cada matí li deia:
-Joan, ja t’has rentat la cara?- I en Joan responia:
-Ja me la vaig rentar ahir.
La seva mare insistia que s’havia de dutxar i pentinar però en Joan sempre contestava que ja ho havia fet la setmana passada.
Fins i tot els seus amics no volien jugar amb ell perquè anava brut i deixat.
Va passar el temps i un dia en Joan va passar per davant d’una granja de porcs que hi havia a les afores del seu poble.
De sobte va sentir que els porcs el cridaven, mentre es rebolcaven en la brutícia:
-Ei, germà, vine a jugar amb nosaltres.
-Qui em crida? Va preguntar en Joan, que no veia ningú.
-Sóc jo germà, vine- va dir el porc.
-Jo no sóc el teu germà, jo sóc una persona i tu un animal, va dir en Joan.
-És cert, però per l’aspecte que tens t’assembles a mi- va respondre l’animal.
En Joan es va mirar i va veure que certament anava molt brut, i s’avergonyí d’ell mateix.
Quan va arribar a casa seva es va tancar al bany i no en va sortir fins que va estar ben net i perfumat.
La seva mare quan el va veure tan net va estar molt contenta i la va fer un petó i una abraçada i en Joan va estar molt content.
Quan va sortir al carrer i els seus amics el van veure també van quedar meravellats del canvi que en Joan havia fet.”
Carles Riba.



Divendres.


·        Explicar als nens les següents endevinalles.
“No mossega ni lladra, però no deixa entrar la gent a casa”
Resposta...El pany.
“Petita com una rata i com un lleó guarda la casa”
Resposta...La clau.
“No sóc rei i duc corona; mai a cavall he anat però duc els esperons posats”.

Resposta...El gall.

dilluns, 20 de novembre del 2017

Setmana de Compartir.



Dilluns.

·        Dinàmica de grup on els nens i nenes apunten a la pissarra o diuen oralment coses que poden compartir amb els amics o amb els pares...Ex: joguines, ordinador, roba, contes, el llapis o els esmorzars.


Dimarts.

·        Explicar el conte “ El príncep i les joguines”.

“ Hi havia una vegada un príncep acostumat a tenir tot el que volia, era tan capriciós que no volia que cap nen estrenés un joguet sense que ell el provés primer.
Un dia va arribar al país un misteriós mag capaç de fabricar les joguines més boniques.
El príncep, enamorat de les seves joguines li va proposar que cada dia inventés una joguina per ell a canvi de molts diners. El mag li va posar la condició que el príncep havia de jugar cada dia una estona amb totes les joguines que ell li anava fabricant. I el príncep va acceptar.
Però quan els dies van anar passant, la col·lecció de joguines era tan gran que el príncep no podia jugar amb totes les joguines i va apartar-ne unes quantes pensant que el mag no es donaria conte.
Però quan el príncep se’n anava a dormir, les joguines que ell havia apartat el despertaven cada nit per reclamar la seva estona de joc i el príncep cada dia anava més cansat.
Un dia mentre passejava pel castell adormissat, va veure com dos nens pobres jugaven amb una pedra, això li va donar una idea i els va cridar.
Els nens es pensaven que el príncep fins i tot els anava a prendre la pedra, però davant la seva sorpresa, el príncep tan sols volia que juguessin amb ell i compartir les seves joguines, i al acabar, el príncep fins i tot els va regalar els joguets. 
Aquella idea va funcionar, el príncep va convidar a tots els nens del país a compartir les seves joguines, va tenir molts nous amics i a més va poder dormir plàcidament cada nit
I conte contat, estira la cua del gat”.


Dimecres.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge del paraigües.





Dijous.

·        El joc de les categories, donar als nens una sèrie de paraules clau i els nens han de dir paraules relacionades amb la paraula clau.

“SENTIMENTS: Amor, odi, confiança, amistat...”.
“PARAULES BONIQUES/AMABLES: compartir, estimar, perdó...”.
“JOCS EN GRUP: Tocar i parar, polis i cacos...”.
“PARAULES D’AJUDA: ...”
“NADAL:.....”


Divendres.

·        Explicar el conte de “El tren i les galetes”.

“Hi havia una vegada una senyora que estava a l’estació esperant un tren per anar a veure a la seva família, però el seu tren sortia una amb una hora de retard.
Mentre esperava, va anar al quiosc i es va comprar unes revistes i una capsa de galetes de xocolata, i tot seguit va anar a sentar-se al banc de l’andana. 
Tot seguit, se li va asseure al costat un jove ben plantat que va començar a llegir un diari.
De sobte, el jove va agafar una de les galetes de la capsa, la senyora es va quedar desconcertada i  ella també en va agafar una i va veure que el jove li somreia.

-      Quina barra que té aquest jove.- va pensar la senyora.

I al cap d’una estona li va agafar un altre, a al cap d’una estona un altre i la senyora molt enfadada anava a dir-li alguna cosa desagradable al jove que se li estava menjant les seves galetes, quan va arribar el tren i va pujar.

Quan encara estava pensant en la mala educació del jove, va notar que dintre de la seva bossa hi havia un paquet gran. Va obrir la bossa, i va veure avergonyida, que allà hi tenia la seva capsa de galetes per estrenar i que ella s’havia menjat la meitat de la capsa d’aquell jove que li havia respost amb un somriure”.