Setmana de l’Amabilitat.

Dilluns.

·        Dinàmica de grup on els nens donen la seva opinió sobre com actuarien davant de les següents situacions:

-Un company està sol al pati i no parla amb ningú....

-Un nen arriba a classe i se’l veu trist....

-Un nen entra a la classe rialler...

-Un nen està al pati plorant...

-Un nen arriba amb el braç escaiolat...

Dimarts.

·        Explicar als nens les següents endevinalles:

“Ell és d’or i jo sóc de plata, i quan surto a passeig, ell va a dormir a casa”

Resposta..El sol i la lluna.

“Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant”.

Resposta..La pluja.

“Tinc cavalls però no se’m veuen; corro molt i corro poc, però si no em donen beguda no arribo enlloc”.

Resposta..El cotxe.

Dimecres.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge de l’amabilitat.

Dijous.

·        Joc amb mímica on depenent de les situacions què es volen representar es criden per fer-ho més o menys nens voluntaris.

-Anar al tren assegut i cedir el seient a una velleta que acaba d’entrar. ( 2 o 3 personatges).

-Sortir del supermercat i ajudar a recollir una persona que se li ha caigut una compra i no l’ha recollit perquè no se’n ha adonat.( 2 personatges).

-Ajudar a la mare/pare a parar taula a casa.

-Ajudar a creuar el pas de vianants a una persona cega. ( 2 personatges).

-A un company li falta un color i tú li deixes per compartir. ( 2 personatges).

Divendres.

-      Comentar breument la vida i figura d’un músic extraordinari com Pau Casals.

“Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i directors d’orquestra del seu temps.

Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives. Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un veritable cant a la pau.

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després, a San Juan de Puerto Rico.

A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van caracteritzar com un home de pau.

Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en el cementiri del Vendrell”.

Una de les seves frases més conegudes va ser:

“La música, aquest meravellòs llenguatge universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes “.