Creativitat.

“Capacitat de crear.”

Dilluns.

·        Explicar als nens el conte del “Corb i la serp”.

“Un corb feia el seu niu en una roca; i tots els anys una gran serp li menjava els seus pollets.

El corb estava molt enfadat amb aquella serp perquè es menjava els seus pollets, i no  gosava combatre amb la serp, perquè no era tan poderós i no  la podia vèncer per la força.
Aquell corb va buscar la forma d’utilitzar l’intel·ligencia contra la serp, ja que la força li faltava.
Es va esdevenir un dia que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un camp, i hi havia posat la seva garlanda d'or i argent i de pedres precioses a la branca d'un arbre.
El corb va prendre aquella garlanda i va volar per l'aire molta estona, fins que molts homes van seguir el corb, per veure on posaria la garlanda que la filla del rei estimava molt ja que era la seva joguina preferida, la qual plorava molt fortament quan el corb s'emportava la garlanda.
El corb va posar la garlanda en aquell lloc on estava la serp; i els homes ,quan van venir a prendre la garlanda, van veure la serp i la van matar”.

Dimarts.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge de la creativitat.

Dimecres.

·        Visualitzar vídeo youtube:

Madagascar – yo quiero marcha marcha  2:51

Dijous.

·        Explicar als nens /es qui va ser Antoni Gaudí i la seva obra més famosa “La Sagrada família” o visualitzar el següent vídeo del youtube on hi ha una successió de fotos de les seves obres:

Antonio Gaudí   

“Antoni Gaudí i Cornet , va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat haver construit grans edificis, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

Gaudí és l’autor de cases i parcs molt famosos a Barcelona com “La Pedrera”, la Casa Batlló o el Parc Güell, però a partir de l’any 1914 Antoni Gaudí decideix treballar únicament en el Temple de la Sagrada Família. Tot i que aquest projecte acumulava un gran dèficit econòmic^[49] i que no el pogué veure acabat, Gaudí arribà a construir la cripta, l'absis i la façana del Naixement. En el tractament escultòric naturalista de les portes de la façana i a la progressiva abstracció que es pot veure a l'ascensió de les torres, realment s'arriba a copsar un món ple d'audàcies constructives.^[50] Encara avui continua en construcció; en va deixar nombrosos plànols, projectes i esbossos, aprofitant les tècniques i solucions arquitectòniques que va experimentar a la cripta de la Colònia Güell.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família, respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme.

El dia 10 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a la casa de socors de la ronda de Sant Pere i d'aquí a l'hospital de la Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captaire van trigar en adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Quan els amics que li feren costat li proposaren anar a una clínica, Gaudí contestà: "El meu lloc és aquí, entre els pobres". Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu, a las cinc de la tarda, i va ser enterrat el dia 12 de juny. El seu fèretre va ser cobert amb la senyera de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i, tot seguit, va ser dut a la cripta de la Sagrada Família, a la capella de Nostra Senyora del Carme on reposen les seves restes”.

Divendres.

·        Dinàmica de grup de la frase maleïda.

El mestre tria tres nens que es col·loquen davant de la classe asseguts en tres cadires.

El mestre tria un text de qualsevol llibre o una lectura senzilla de Català que s’estigui treballant i comença el joc.

El mestre llegeix tan sols una paraula a cada nen que l’haurà de repetir i es van sumant les paraules que s’han dit des del principi, tot i que el mestre només llegeix la següent del text i els nens han de fer memòria de totes les que s’han dit fins ara.

Si algun nen s’equivoca o no se’n recorda un company que si que se’n recordi pot ocupar el seu lloc i així mantenim la concentració de tota la classe, ja que en un moment donat tots els nens poden sortir.