Setmana del Respecte.

3era setmana octubre

Dilluns.

·        Dinàmica de grup de les “paraules amables”. Entre tots els membres del grup han de trobar paraules amables i el mestre les ha d’anar apuntant a la pissarra o fer-ho oralment. Per exemple: Gràcies, guapo/a, simpàtic, de res, t’estimo, m’encanta etc.

Dimarts.

·        Comentar tota la classe el següent text:

“ A la societat africana els ancians i la gent gran són molt respectats i apreciats com a caps de les famílies o tribus. Al vespre, com que de vegades no tenen televisors, la gent gran amb més experiència expliquen rondalles i contes africans als seus fills i néts a la vora del foc. Antigament els contes es passaven de pares a fills de forma oral i ningú no els escrivia en cap llibre. Per això hi ha la famosa frase que diu que a l’Àfrica quan una persona gran es mor, es perd una biblioteca”.

Dimecres.

·        Comentar en gran grup que suggereix quan dos equips de futbol després del partit, van a parlar els dos contrincants i un d'ells està trist per què ha perdut i l'altre el consola.

Dijous.

·        Endevinalla:

“Jo sóc filla de la muntanya

i vinc al món quan ve el fred,

i en posar-me al foc no t’estranyis

que en cremar-me faci un pet”

Resp.: La castanya. Si algun nen en sap alguna més la pot dir.

Divendres.

·        Conte sobre el respecte. “ El plat de fusta”.

“Pobre avi! S’havia passat la vida treballant de sol a sol amb les seves mans; la fatiga mai no havia vençut la voluntat de portar el sou a casa perquè hi hagués menjar a taula i benestar a la família, però tanta feina havia fet que les mans de l’ancià tremolessin com les fulles sota el vent de la tardor.

Tot i els seus esforços sovint els objectes se li queien de les mans i es feien miques en caure a terra.

Durant els menjars no aconseguia posar-se la cullera a la boca i el contingut s’escampava per les estovalles. Per evitar aquesta molèstia, procurava acostar-se el plat, i aquest solia acabar trencat a trossos sobre les rajoles del menjador. I així un dia i un altre.

El gendre, molt molest pels tremolors de l’avi, va prendre una decisió que no va agradar a la família. Des d’aquell dia, l’avi menjaria apartat de la taula familiar i faria servir un plat de fusta; d’aquesta manera , ni tacaria les tovalles ni trencaria la vaixella.

L’Avi movia suaument el cap amb resignació, i de tant en tant s’eixugava les llàgrimes que li regalimaven per les galtes, era molt dur haver d’acceptar aquella humiliació.

Van passar unes quantes setmanes i una tarda, quan el gendre va tornar a casa, va trobar el seu fill de nou anys treballant un tros de fusta amb un ganivet de cuina. El pare li va preguntar que què feia i el nen va respondre:

-      Estic fent un plat de fusta per quan tu siguis vell i les mans et tremolin.

I així fou com l’home va aprendre la lliçó i, des de llavors, el vell va tornar a seure a taula com la resta de la família”.