Setmana de l’Esforç.

Dilluns.

·        Dinàmica de grup on els nens de forma oral, diguin coses que poden fer sense que els pares els ajudin..Ex: fer-se el llit, parar taula..etc.

Dimarts.

·        Cançó dels Pets “Pau”.

“Pau treballa i estudia,
repassa apunts de llibres
sota el taulell mig d’amagat,
d’una petita oficina
on es guanya la vida,
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il·legal.
I a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,
quan veu molt molesta,
a les cambreres dels locals.
Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia,
de la pornografia,
n’escapa del món neo-liberal.
Pau hi ha cops que no s’espera
que sap que no hi ha enrere,
en un combat tan desigual.

Pau s’escapa heroic,
però té vocació,
de ser carn de ¿??¿,
però per a dormir tranquil
ha de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar,
Pau no espera resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.”

Trobarem el CD a l’annex.

Dimecres.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge de l’esforç dels castellers. 

Dijous.

·        Proposar a la classe les següents endevinalles:

“Per fora duc vestit verd, per dintre vaig vermella, amb botons que llencen els qui se’m mengen”.

Resposta..La Síndria.

“Dolça, groguenca i verdosa, a tothom faig bon profit; vols saber què sóc? Espera, que em sembla que ja t’ho he dit”.
Resposta...La pera.

Divendres.

·        Explicar als nens/es el següent conte:

“Un ancià llaurador tenia dos fills que, tot i ser molt bondadosos, no eren massa treballadors, ja que freqüentment s'oblidaven de les seves obligacions i es distreien amb qualsevol cosa.

El seu pare, que havia caigut molt malalt, els va reunir un dia i, en to solemne però ple de dolçor els va dir:

- Fills meus, d'aquí molt poc temps em moriré ... Vull que sapigueu que tot el que us puc deixar en herència és la granja i les terres. Desitjo que continueu cultivant-les com jo he fet fins ara, doncs a molt poca profunditat hi ha un immens tresor amagat.

Al cap de pocs dies, tal i com els havia dit, l'ancià va morir. Els seus fills van estar tristos i abatuts molt de temps, però no van els va quedar més remei que posar-se a treballar. Llavors se'n van enrecordar del que els hi havia dit el seu pare sobre el tresor amagat i, creient que es tractava de diners o joies enterrades temps enrere, van començar a cavar la terra pam a pam.

Amb l'estímul de la fortuna que anaven a descobrir, es passaven el dia sencer treballant sense parar. Mai s'havien esforçat tant com fins aleshores. Estaven sempre amb l’aixada a la mà i únicament descansaven quan el sol es ponia.

Després de diversos mesos de fatigues no van trobar, a la fi, cap tresor, però la terra, perfectament remoguda, els va donar una collita molt abundant, que fou la justa recompensa pel seu esforç.”