dilluns, 30 d’octubre de 2017

Setmana de l’ Autoestima.




Dilluns.

·        Dinàmica de grup on s’escull un nen de la classe, se li tapen els ulls amb un mocador, i la mestra tria un altre nen de la classe perquè digui alguna cosa en veu alta. El nen amb els ulls tapats ha d’intentar encertar de quin nen es tracta. Depenent del temps es poden triar més companys a judici de la mestra. (Escollir un nen per portar una notícia interessant buscada per ell al diari per comentar-la dijous).

Dimarts.

·        Explicar el conte del cérvol vanitós.

“Un cérvol que corria per un bosc va topar-se amb un rierol que resseguia el camí.
L'aigua d'aquest rierol era tan neta i cristal·lina que reflectia amb gran esplendor la imatge del cérvol, que es va quedar aturat admirant-se.
I mirant-se, va posar especial atenció en les seves banyes.
- Quines banyes més boniques que tinc. Mira-les que grans i magnífiques, segur que tothom m'admira!
I es va mirar una mica més avall, fins que es va veure les potes, que eren força primes.
- I quines potes més primes que tinc, no queden gaire bé. Una llàstima que les potes desmereixin un cérvol tant ben plantat com jo.
De sobte, va sentir agitar-se el fullam del bosc, va girar-se i va veure com un caçador l'apuntava. I va començar a córrer.
Gràcies a les seves cames primes i lleugeres ben aviat va agafar força velocitat i distància amb el caçador, però corrent pel bosc, les banyes se li van enganxar a les branques d'un arbre.
I mentre sentia com els caçadors s'anaven acostant, ell repetia :
- I pensar com n'estava jo de content amb les banyes que ara em costaran la vida i tant descontent de les cames que em podrien haver salvat! Ja he estat ben ase quan m'he mirat a l'aigua per valorar tant les banyes pel seu aspecte!”.

Dimecres.
·        Cantar la cançó del gegant del pi, mentre es reben els nens a la classe.
“El gegant del pi
ara balla, ara balla
el gegant del pi
ara balla pel camí

el gegant de la ciutat
ara balla ara balla
el gegant de la ciutat
ara balla pels terrats

la tintina del gegant
ara passa, ara passa
la tintina del gegant
ara passa pel davant”.

Dijous.
·        Comentar una notícia que ha portat un dels nens a classe, prèviament avisat el dilluns pel mestre.



Divendres.
·        Explicar als nens el conte del cuc i la papallona.
“Hi havia una vegada en un bosc, un cuc que no tenia amics perquè es passava tot el dia amunt i avall cercant companys per jugar, però els altres insectes del bosc li deien que era molt lleig i quan ell arribava, els animalons del bosc fugien de la seva companyia.
El cuc se sentia molt desgraciat, fins que un dia va trobar un rierol on es va trobar amb una papallona preciosa i de colors molt llampants i vius. En veure-la el cuc s’admirà de la seva bellesa i desitjà ser un animal tan bonic com la papallona.
Aquesta el veié tan trist que li va preguntar què era el que li passava. El cuc li va dir:
-      Sóc molt desgraciat perquè jo vull tenir amics per jugar però tothom fuig i no vol ser el meu amic perquè diuen que sóc lleig.
La papallona se’l va mirar i va riure, li va dir.
-No et preocupis , això que et passa canviarà d’aquí ben poc i tots els animalons el bosc voldran jugar amb tú, no et preocupis i pren paciència.- I se’n va anar volant.
El cuc no entengué gaire les paraules de la papallona, però un dia, de sobte, el cuc es va quedar adormit i quan es va despertar s’havia convertit en una bonica papallona de colors lluents com l’arc de Sant Martí. Resulta que ell era un cuc, però un cuc de seda que s’havia transformat amb una papallona.
Era tan bonica que ràpidament va fer molt amics entre els animalons del bosc i va aprendre la llicó i mai, mai va deixar de banda dels seus jocs cap animaló encara que fos molt lleig d’aspecte.
I conte contat, la papallona ja ha volat.”.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada