dilluns, 16 d’abril de 2018

Setmana de la Prudència.


Dilluns.

·        Explicació de la faula d’Isop, “la guineu que va omplir la panxa” i trobar el missatge amagat dins la faula.

“Una guineu famolenca va trobar dins d'un tronc d'una alzina un trossos de carn i de pa que una pastors hi havien deixat amagats en un forat. I entrant per aquest forat, se'ls va menjar tots.
Però de tant que va menjar se li va engrandir la panxa de tal forma que no va poder sortir. Va començar a gemegar i a lamentar-se del problema en que havia caigut.
Per casualitat va passar per allà un altra guineu, i sentint els gemecs se li va apropar i li va preguntar què succeïa. I quan la guineu se li ho va haver explicat, li va dir:
- Doncs estigues tranquil·la germana fins que tornis a tenir la mateixa forma que tenies, llavors segur que podràs sortir fàcilment i sense problema!”
·        S’ha de tenir paciència a la vida.

Dimarts.
·        Explicació del conte “El molinet màgic”.
“Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.
Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca.
Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir:
- Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa'm una mica d'arròs per que poguem menjar la meva dóna i jo
El seu germà li va tancar la porta als nassos i li va cridar:
- Deixeu-me en Pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família ....
El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revol del camí, va trobar un ancià amb una gran barba blanca.
L'ancià li va dir amb veu molt dolça:
- Jun, ets un bon home i per això he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, ves a buscar-los i porta'ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, t'ho canviaran per el molinet màgic.
- I per a què serveix aquest molinet? - va preguntar Jun.
- Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s'aturi, has de dir: "Gràcies molinet, ja en tinc prou". Després has de girar la maneta cap a l'esquerra. Però mai diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet.
El jove pescador va donar les gracies a l'ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l'ancià.
El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir:
-Què vols a canvi del pot de melmelada?
- El molinet - va dir Jun.
Després d'algunes discussions, Jun va aconseguir fer-se amb el molinet màgic. A partir d'aquell moment va canviar la vida de Jun.
Primer li va demanar al molinet que li moles una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners ...
I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l'esquerra i deia :
- Gràcies molinet, ja tinc suficient.
El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns.
Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germà, es va posar vermell d'enveja i va córrer a visitar-lo:
- Estimat germà Jun, Com has aconseguit tantes riqueses?
Jun recordava el que li havia dit l'ancià; per això, no l va dir res.
Des d'aquell dia el malvat Shiro va començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret.
Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia:
- Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta.
El malvat Shiro es va amagar per a no ser descobert, va esperar a que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet.
Després va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà la seva fortuna.
Van passar molts dies de travessa, van patir tempestes i es va perdre part de l'equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se'n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir:
- Molinet, mol una mica de sal.
El molinet va començar a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar:
-Deixa de moldre, ja tinc prou sal.
Però el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a l'esquerra per que s'aturés el molinet.
- Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!- cridava Shiro.
Però el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal el cabina; Després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l'esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar.
I per això, diuen, l'aigua del mar té gust de sal.

Dimecres.
·        “La trista història del Titanic”.
“El Titanic va ser el vaixell més gran i més luxós del seu temps. Hi cabien tres milers de passatgers i tenia menjadors enormes, sala de balls, habitacions molt luxoses, aigua calenta, i els últims avançaments tecnològics de la seva època.

El vaixell era una de les joies de la companyia “White Star Line”, i hi havia gent que deia que era impossible que s’enfonsés.
El Titanic es va enfonsar l’any 1912, durant el seu primer viatge entre Southampton (Gran Bretanya) i Nova York, la nit del 14 al 15 d'abril del 1912. La causa del seu enfonsament i destrucció és el fet que topà amb un iceberg, fet que provocà la mort de més de 1.515 persones (d'un total de 2.224).
Els responsables de vigilar a la torre de guaita al mar durant la nit, van adonar-se tard de la presència del iceberg i tot i que van intentar girar el vaixell, no van poder impedir el xoc i l’enfonsament.
La majoria dels passatgers no van poder agafar els bots salvavides i van morir de fred o ofegats en caure al mar.
L’Any 1985 es van trobar submergides a 4.000 metres les restes del Titanic i s’han recuperat molts del objectes del luxós vaixell.
Fins i tot fa uns anys es va fer una pel·lícula molt famosa sobre aquest enfonsament ”.


Dijous.
·        Comentar als nens què els suggereix la imatge de la prudència del gat i els gossos. 





Divendres.
·        Explicar als nens la llegenda de com es va formar la bandera de Catalunya, la llegenda de les quatre barres.

“Vet aquí que els normands van entaular una forta lluita contra els francs i van envair furiosament llur territori. Era tanta la duresa del combat que el comte franc Carles el calb, oncle del nostre comte Jofre, va demanar ajut als catalans perquè lluitessin al seu favor.
El compte de Barcelona, doncs, sortí de Catalunya amb un gran nombre de soldats cap a la batalla. Els catalans van lluitar amb tanta empenta i valentia que els normanda fugien cames ajudeu-me abandonant el camp de batalla.
Així va ser com amb l’ajut de les tropes catalanes, el compte franc va restablir la pau al seu territori.
Durant la lluita el comte Jofre caigué mortalment ferit i fou conduït a una de les tendes del comte Carles. Després de la batalla el va anar a visitar.
Veient Jofre, que s’anava a morir, demanà al seu oncle que li donés un emblema per a les armes de Catalunya. Carles el Calb li posà la mà a la ferida més sagnant de Jofre, marcà els quatre dits quatre barres damunt de l’or de l’escut.
I des d’aleshores quedà fundat i establert l’escut de Catalunya fet amb la sang del primer dels seus comtes, Jofre el Pilós de Barcelona”.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada