Dilluns.
·
Recitar la poesia de
l’enxaneta.
“La plaça gran de la vilaés plena de gom a gom;
brandant el castell s'enfila,
i a l'entorn cridant s'apila
per aguantar-lo, tothom.
-Amunt va! - I fent esqueneta
cap amunt hi pugen tots.
Ja sols hi manca l’anxaneta
que abraça sa mare inquieta,
estremint-la amb sos sanglots.
-Amunt fins el cel!- febrosa
la gent crida amenaçant;
i la mare, tremolosa,
l'empeny, i mirâ'l no gosa;
i el nen va pujant, pujant ....
Ja és dalt; i el pobret somreia,
quan la torre cau d'arrel;
i encara que caient se'l veia
com, alçant els braços deia:
- Sí, mare, amunt, fins al cel! –“.
Anònim.
Dimarts.
·
Explicar als
nens el conte del rei dels coloms.
“Als
coloms els agradava volar plegats, com una gran
família,
però no sabien per què ho feien.
Un
dia, volant tots junts, cercaven menjar sense èxit.
Van
recórrer molts quilòmetres sobre camps i
jardins,
però hi no van veure res que els pogués
omplir
la panxa. Sempre hi havia algun altre animal
que
se’ls avançava, i necessitaven volar més de mig
dia
fins a trobar una engruna.
Exhausts,
de tant volar, van fer una parada damunt
d’uns
cables d’electricitat. Des d’allà, un dels
coloms
joves va distingir una mica d’arròs a terra.
Ràpidament,
van reiniciar el vol i tots van baixar a
menjar.
Però
tan bon punt van aterrar, van sentir un estrany
soroll
i abans de què poguessin fer res, una xarxa
s’alçà
damunt seu cobrint-los a tots.
Era
un parany preparat per a caçar-los...
Els
coloms, molt espantats, lluitaven per sortir-ne,
però
la malla de la xarxa era massa petita i només
aconseguien
cansar-se sense poder alliberar-se’n.
Els
caçadors s’apropaven pel camí carregats amb
una
caixa de fusta i una reixa metàl·lica disposats a
posar-los
a dins i emportar-se’ls.
De
cop, el rei dels coloms va dir:
-
Pareu de forcejar! Si tots subjectem la xarxa amb el
bec
i volem plegats, podrem elevar-nos i escapar.
Al
senyal del rei, cada colom subjectà la xarxa i agità
les
ales. La xarxa començà a alçar-se.
Els
caçadors van quedar parats en veure com
s’allunyaven
els coloms amb la xarxa que encara els
envoltava,
i per molt que van córrer no els van atrapar.
El
rei va dirigir els coloms fins a un vessant proper
on
vivia un amic seu. Era un ratolí que s’alegrà molt
de
poder rosegar la xarxa i alliberar els estimats
coloms.
Encara
ara podeu veure com els coloms volen tots
plegats,
perquè han après la lliçó que aquell rei
savi
els va ensenyar: LA UNIÓ FA LA FORÇA!!!
Dimecres.
·
Explicar la llegenda del
cavaller de Milanys.
“
El cavaller de Milanys era valent i molt fort, tenia grans riqueses i desitjava
una llarga vida. Un dia un pobre captaire trucà a la porta de casa seva
demanant hospitalitat. Mentre conversava amb el cavaller a la vora del foc de
la llar, li sortí a parlar de la mort. El cavaller s’enfadà ja que aquest tema
no li agradava gens i manifestà que el seu desig seria viure per sempre.
El
desconegut captaire li assenyalà un dels troncs que estaven a punt de ser
llançats al foc i li digué que la seva vida anava lligada amb la d’aquell
tronc.
Un
cop el captaire va marxar, l’anà a enterrar a les golfes, on ningú pogués
trobar-lo.
Van passar anys i més anys, i el
cavaller envellia i es feu tan vell que les forces se li acabaren, però
continuaria vivint fins que el tronc que havia amagat no fos cremat. Arribà a
viure tant que es moriren tots els seus fills, néts i renéts. Ja ningú no el
coneixia.
La casa era d’un altres propietaris,
que per compassió el respectaren, però sense saber qui era. Arribà a viure tant
que ja no es parlava com quan ell era jove.
El pobre, desesperat, no parava
d’assenyalar enlaire, cap a les golfes, on hi havia el tronc, però ningú no
l’entenia.
Fins que un dia els amos de la casa
van assabentar-se que a la ciutat vivia un home savi, entès en llengües
antigues i li van demanar una entrevista amb el vell que ningú no entenia. Es
van trobar i el vell es va poder comunicar amb el savi i van tirar el tronc al
foc i a mesura que el foc consumia el tronc, la vida del dissortat cavaller va
anar extingint-se, fins que morí dolçament després de tants anys de patir.
Dijous.
·
Comentar amb els nens la
imatge del compromís.
Divendres.
·
Explicar als nens/es la
vida de Narcís Monturiol, conegut per haver inventat l’Ictini, per a molts el
primer submarí del món.
“Narcís
Monturiol , fill d’un fabricant de bótes, va néixer a Figueres, el 1819, i va
ser periodista, polític, advocat i inventor.
Un
dia en el transcurs d’una excursió al poble empordanès de Cadaqués, es va
adonar del perill a què estaven exposats els recol·lectors de corall i va
començar a pensar en la navegació submarina. L’Any següent Narcís Monturiol va
començar a experimentar amb el primer dels seus dos submarins: L’Ictini I.
El
seu primer submarí,
l'Ictíneo
I, va ser avarat al port de Barcelona el 1859. El primer viatge tingué lloc el 23 de
setembre d'aquell any, al mateix port de Barcelona.
Davant de molt públic, entre el qual hi havia accionistes, autoritats de la
Marina i la premsa, va aconseguir fer navegar el vaixell completament sumergit
durant dues hores i vint minuts, i fer-lo tornar a la superfície.
D'altres
proves posteriors encara van tenir més repercussió i el govern d'Isabel II es va veure forçat a prometre ajuda,
que mai no va arribar, i de fet va introduir tota mena de dificultats tot i el
suport de personalitats tan prestigioses com Josep de Letamendi. Amb el capital obtingut va
constituir l'empresa "La Navegación Submarina" amb l'objectiu de
desenvolupar l'Ictíneo II, que va atreure un cert interès de les altes
instàncies militars. Aquest nou submarí, que estava dotat d'un sistema de
propulsió anaeròbica, va ser avarat al port de Barcelona al 1864. Tot i aquests
èxits, el 1867 la
seva companyia va fer fallida i, davant la manca de suport, Monturiol va
decidir desmantellar el submarí i abandonar el projecte.
Avui
en dia Monturiol és considerat l’inventor del submarí.”
