Setmana de la Comprensió .

Dilluns.

·        Pensar i comentar oralment aquestes imatges

Dimarts.

·        Proposar als nens qui és capaç de recordar el següent embarbussament.

“ Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills

xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

 Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics”.

Dimecres.

·        Llegir als nens la següent poesia.

“XÀFEC

Quina pluja!
Quin ruixat!
Quins trons!
Quin xarrabascat!

Els carrers semblen rieres
Les canals ragen a doll
S'embussen les clavagueres
Les parets fan reguerons

Quan fa un llamp, tot s'il·lumina
Quan fa un tro, retruny el món
Quin soroll! Quin rebombori!
Quin esglai té tothom!

Trec el cap per la finestra
per veure si ja ha parat
i una gota des del ràfec
m'ha ben esquitxat el nas”

Núria Albó

Dijous.

·        Explicar el conte “d’En Joan Brut”.

“Hi havia una vegada un nen, que es deia Joan, a qui no li agradava gaire l’aigua. La seva mare cada dia havia d’enfadar-se perquè es rentés. Cada matí li deia:

-Joan, ja t’has rentat la cara?- I en Joan responia:

-Ja me la vaig rentar ahir.

La seva mare insistia que s’havia de dutxar i pentinar però en Joan sempre contestava que ja ho havia fet la setmana passada.

Fins i tot els seus amics no volien jugar amb ell perquè anava brut i deixat.

Va passar el temps i un dia en Joan va passar per davant d’una granja de porcs que hi havia a les afores del seu poble.

De sobte va sentir que els porcs el cridaven, mentre es rebolcaven en la brutícia:

-Ei, germà, vine a jugar amb nosaltres.

-Qui em crida? Va preguntar en Joan, que no veia ningú.

-Sóc jo germà, vine- va dir el porc.

-Jo no sóc el teu germà, jo sóc una persona i tu un animal, va dir en Joan.

-És cert, però per l’aspecte que tens t’assembles a mi- va respondre l’animal.

En Joan es va mirar i va veure que certament anava molt brut, i s’avergonyí d’ell mateix.

Quan va arribar a casa seva es va tancar al bany i no en va sortir fins que va estar ben net i perfumat.

La seva mare quan el va veure tan net va estar molt contenta i la va fer un petó i una abraçada i en Joan va estar molt content.

Quan va sortir al carrer i els seus amics el van veure també van quedar meravellats del canvi que en Joan havia fet.”

Carles Riba.

Divendres.

·        Explicar als nens les següents endevinalles.

“No mossega ni lladra, però no deixa entrar la gent a casa”

Resposta...El pany.

“Petita com una rata i com un lleó guarda la casa”

Resposta...La clau.

“No sóc rei i duc corona; mai a cavall he anat però duc els esperons posats”.

Resposta...El gall.

Setmana de Compartir.

Dilluns.

·        Dinàmica de grup on els nens i nenes apunten a la pissarra o diuen oralment coses que poden compartir amb els amics o amb els pares...Ex: joguines, ordinador, roba, contes, el llapis o els esmorzars.

Dimarts.

·        Explicar el conte “ El príncep i les joguines”.

“ Hi havia una vegada un príncep acostumat a tenir tot el que volia, era tan capriciós que no volia que cap nen estrenés un joguet sense que ell el provés primer.

Un dia va arribar al país un misteriós mag capaç de fabricar les joguines més boniques.

El príncep, enamorat de les seves joguines li va proposar que cada dia inventés una joguina per ell a canvi de molts diners. El mag li va posar la condició que el príncep havia de jugar cada dia una estona amb totes les joguines que ell li anava fabricant. I el príncep va acceptar.

Però quan els dies van anar passant, la col·lecció de joguines era tan gran que el príncep no podia jugar amb totes les joguines i va apartar-ne unes quantes pensant que el mag no es donaria conte.

Però quan el príncep se’n anava a dormir, les joguines que ell havia apartat el despertaven cada nit per reclamar la seva estona de joc i el príncep cada dia anava més cansat.

Un dia mentre passejava pel castell adormissat, va veure com dos nens pobres jugaven amb una pedra, això li va donar una idea i els va cridar.

Els nens es pensaven que el príncep fins i tot els anava a prendre la pedra, però davant la seva sorpresa, el príncep tan sols volia que juguessin amb ell i compartir les seves joguines, i al acabar, el príncep fins i tot els va regalar els joguets. 

Aquella idea va funcionar, el príncep va convidar a tots els nens del país a compartir les seves joguines, va tenir molts nous amics i a més va poder dormir plàcidament cada nit

I conte contat, estira la cua del gat”.

Dimecres.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge del paraigües.

Dijous.

·        El joc de les categories, donar als nens una sèrie de paraules clau i els nens han de dir paraules relacionades amb la paraula clau.

“SENTIMENTS: Amor, odi, confiança, amistat...”.

“PARAULES BONIQUES/AMABLES: compartir, estimar, perdó...”.

“JOCS EN GRUP: Tocar i parar, polis i cacos...”.

“PARAULES D’AJUDA: ...”

“NADAL:.....”

Divendres.

·        Explicar el conte de “El tren i les galetes”.

“Hi havia una vegada una senyora que estava a l’estació esperant un tren per anar a veure a la seva família, però el seu tren sortia una amb una hora de retard.

Mentre esperava, va anar al quiosc i es va comprar unes revistes i una capsa de galetes de xocolata, i tot seguit va anar a sentar-se al banc de l’andana. 

Tot seguit, se li va asseure al costat un jove ben plantat que va començar a llegir un diari.

De sobte, el jove va agafar una de les galetes de la capsa, la senyora es va quedar desconcertada i  ella també en va agafar una i va veure que el jove li somreia.

-      Quina barra que té aquest jove.- va pensar la senyora.

I al cap d’una estona li va agafar un altre, a al cap d’una estona un altre i la senyora molt enfadada anava a dir-li alguna cosa desagradable al jove que se li estava menjant les seves galetes, quan va arribar el tren i va pujar.

Quan encara estava pensant en la mala educació del jove, va notar que dintre de la seva bossa hi havia un paquet gran. Va obrir la bossa, i va veure avergonyida, que allà hi tenia la seva capsa de galetes per estrenar i que ella s’havia menjat la meitat de la capsa d’aquell jove que li havia respost amb un somriure”.

Setmana de la Bondat .

Durant aquesta setmana treballarem cada dia la cançó " Imagine" amb el motiu de la celebració de St Cecília.

Dilluns.

·        Comentar la frase amb tots els nens de la classe.

“Hi havia un home tan pobre, tan pobre, tan pobre que només tenia diners”.

Dimarts.

·        Explicar a la classe la següent endevinalla:

“Passo la vida fent voltes,

caminant a poc a poc,

però per més que camino

sempre estic al mateix lloc”.

Resposta...El rellotge.

Dimecres.

·        Comentar que els suggereix als nens la imatge dels bons dies de la bondat. 

Dijous.

·        Cantar la següent cançó popular catalana:

“Quan les oques van al camp
la primera, la primera,
quan les oques van al camp
la primera va al davant.
La segona va al darrera,
i després ve la tercera.
Quan les oques van al camp,
la primera va al davant”.

Divendres.

·        Explicar la vida de Maria Teresa de Calcuta.

“La Mare Teresa de Calcuta, va néixer el 26 d'agost de 1910 a Skopje, una ciutat situada als Balcans actualment República de Macedònia, al si d'una família profundament religiosa, des de petita va mostrar vocació religiosa manifestant als 12 anys el seu desig de ser missionera.

Sent encara una nena va ingressar en la Congregació Mariana de les Filles de Maria, on va iniciar la seva activitat d'assistència als més necessitats. Als 18 anys va viatjar a Irlanda per ingressar en la Congregació de Nostra Senyora de Loreto a Dublín, a l'any següent es va embarcar cap a Bengala, l'Índia, a fer realitat el seu desig de ser missionera, adoptant el nom de Mare Teresa, sent destinada a la comunitat Loreto Entally a Calcuta, on va iniciar la seva tasca donant classes en el col·legi St. Mary's High School, escola a la que va seguir unida fins als seus últims dies.

En 1946 Mare Teresa va rebre una altra crida divina per donar servei als més pobres, correspon al desig de Jesucrist d'atendre als pobres, transmetre'ls el seu missatge i aconseguir el seu amor, també el seu desig que fundés una congregació religiosa, Missioneres de la Caritat, dedicades al servei dels més pobres entre els pobres.

El 1948 va obtenir l'autorització del Vaticà per iniciar una gran obra en favor dels oblidats, els moribunds, els indefensos, els més pobres.

Dos anys després va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat. Va començar la nova congregació amb molt poc i amb l'ajuda de les autoritats índies va convertir un temple hindú abandonat en hospici gratuït per als desemparats i els més pobres d'entre els pobres, els no desitjats, els no estimats, aquells de qui ningú no s'ocupava i va començar també per ensenyar a llegir els nens pobres del carrer. Les Missioneres de la Caritat tenen com a quart vot el servei als mes pobres (els primers tres són pobresa, castedat i obediència).

Dins un entorn de pobresa extrema la seva congregació va ser un bàlsam que es va estendre en poc temps més enllà de Calcuta, per diverses províncies de l'Índia i més tard també a l'estranger, Veneçuela, Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se per tot el món a partir de la dècada de 1970.

La mare Teresa va continuar en paral·lel la seva tasca en el col·legi St. Mary's High School convertint-se en directora del centre el 1944. En va ser una persona de profunda oració i d'arrelat amor per les seves germanes religioses i pels seus estudiants. Els vint anys que Mare Teresa va transcórrer a Loreto van estar impregnats de profunda alegria.

El 1964 el Papa Pablo VI va viatjar a Bombay per a la clausura del Congrés Eucarístic sense deixar passar l'oportunitat de donar a conèixer al món a la Mare Teresa i a la seva congregació. El 1976 va fundar la branca contemplativa de les Germanes, el 1979 els Germans Contemplatius. El 1986 va rebre la visita de Juan Pablo II en la Nirmal Hidray o Casa del Cor Pur, fundada per ella i més coneguda a Calcuta com la Casa del Moribund.

Després de patir diversos problemes de salut va morir d'una aturada cardíaca el 5 de setembre de 1997 a l'edat de 87 anys a la Casa Mare de les Missioneres de la Caritat a Calcuta, on va ser enterrada acompanyada de milers de persones de tota l'Índia i vinguts de fora, dispensant-li el govern de l'Índia honors de cap d'estat en agraïment al seu amor i a la seva tasca envers els pobres i desemparats.

La mort de mare Teresa va ser una trist pèrdua deixant un vuit immens, va ser una persona lliurada a la seva vocació, prodigant caritat, altruisme i coratge, també alegria, treballant dura i consagrada a Jesús com a forma de vida. La seva vida és exemple de caritat i és fruit d'una vida Eucarística plena convertint-se en un repte per a la comunitat religiosa i per a la consciència de la humanitat.

Va ser guardonada amb diversos premis i reconeixements entre d'altres el Premi Nobel de la Pau el 1979 i va ser beatificada pel Papa Juan Pablo II el 2003”.

Interès pels altres

Dilluns.

·       Visualitzar al youtube la cançó dels Beatles “Help”.

Dimarts.

·       Dinàmica de grup on es reparteix un paperet a cada nen i s’ha de pensar tres preguntes que faria a un company sobre els seus gustos, aficions, esports, música...el paperet s’ha de guardar pel dia següent on es farà l’activitat en si.

Dimecres.

·       Amb el criteri del mestre/a cada alumne s’aparella amb un company i es fan les preguntes que van preparar el dia abans.

Dijous.

·       Comentar el següent text:

Aquesta és una de les moltes anècdotes que la mare Teresa de Calcuta explicava sobre les experiències viscudes entre la gent més pobra: “Un dia vam saber que una família hindú amb vuit fills no tenia res per menjar. Vaig agafar una mica d’arròs i vaig anar ràpidament a portar-los-el. Vaig poder veure la cara dels nens petits, amb els ulls brillants a causa de la fam. I vaig veure també -i em vaig estranyar- com la mare, quan jo li havia donat l’arròs, el va dividir en dues parts, va agafar-ne una i va sortir de casa. A la tornada li vaig preguntar: ‘¿On has anat? ¿Què has fet?’ I em va contestar: ‘També ells tenen gana’. Efectivament; molt a prop de casa seva vivia una família musulmana amb el mateix nombre de fills. I la mare sabia que ells tampoc no tenien res per menjar. I això em va commoure: ella ho sabia, pensava també en els altres, a pesar de les dificultats que tenia a casa seva. I vaig veure aquells nens feliços, encara que només els havia tocat la meitat de l’arròs; es descobria en ells l’alegria de compartir..”
A vegades, quan més tenim, més ens costa veure les necessitats dels altres. ¡No hi tanquem els ulls!

Divendres

·       Comentar què et suggereix aquesta imatge:

Setmana de l’ Autoestima.

Dilluns.

·        Dinàmica de grup on s’escull un nen de la classe, se li tapen els ulls amb un mocador, i la mestra tria un altre nen de la classe perquè digui alguna cosa en veu alta. El nen amb els ulls tapats ha d’intentar encertar de quin nen es tracta. Depenent del temps es poden triar més companys a judici de la mestra. (Escollir un nen per portar una notícia interessant buscada per ell al diari per comentar-la dijous).

Dimarts.

·        Explicar el conte del cérvol vanitós.

“Un cérvol que corria per un bosc va topar-se amb un rierol que resseguia el camí.

L'aigua d'aquest rierol era tan neta i cristal·lina que reflectia amb gran esplendor la imatge del cérvol, que es va quedar aturat admirant-se.

I mirant-se, va posar especial atenció en les seves banyes.

- Quines banyes més boniques que tinc. Mira-les que grans i magnífiques, segur que tothom m'admira!

I es va mirar una mica més avall, fins que es va veure les potes, que eren força primes.

- I quines potes més primes que tinc, no queden gaire bé. Una llàstima que les potes desmereixin un cérvol tant ben plantat com jo.

De sobte, va sentir agitar-se el fullam del bosc, va girar-se i va veure com un caçador l'apuntava. I va començar a córrer.

Gràcies a les seves cames primes i lleugeres ben aviat va agafar força velocitat i distància amb el caçador, però corrent pel bosc, les banyes se li van enganxar a les branques d'un arbre.

I mentre sentia com els caçadors s'anaven acostant, ell repetia :
- I pensar com n'estava jo de content amb les banyes que ara em costaran la vida i tant descontent de les cames que em podrien haver salvat! Ja he estat ben ase quan m'he mirat a l'aigua per valorar tant les banyes pel seu aspecte!”.

Dimecres.

·        Cantar la cançó del gegant del pi, mentre es reben els nens a la classe.

“El gegant del pi
ara balla, ara balla
el gegant del pi
ara balla pel camí

el gegant de la ciutat
ara balla ara balla
el gegant de la ciutat
ara balla pels terrats

la tintina del gegant
ara passa, ara passa
la tintina del gegant
ara passa pel davant”.

Dijous.

·        Comentar una notícia que ha portat un dels nens a classe, prèviament avisat el dilluns pel mestre.

Divendres.

·        Explicar als nens el conte del cuc i la papallona.

“Hi havia una vegada en un bosc, un cuc que no tenia amics perquè es passava tot el dia amunt i avall cercant companys per jugar, però els altres insectes del bosc li deien que era molt lleig i quan ell arribava, els animalons del bosc fugien de la seva companyia.

El cuc se sentia molt desgraciat, fins que un dia va trobar un rierol on es va trobar amb una papallona preciosa i de colors molt llampants i vius. En veure-la el cuc s’admirà de la seva bellesa i desitjà ser un animal tan bonic com la papallona.

Aquesta el veié tan trist que li va preguntar què era el que li passava. El cuc li va dir:

-      Sóc molt desgraciat perquè jo vull tenir amics per jugar però tothom fuig i no vol ser el meu amic perquè diuen que sóc lleig.

La papallona se’l va mirar i va riure, li va dir.

-No et preocupis , això que et passa canviarà d’aquí ben poc i tots els animalons el bosc voldran jugar amb tú, no et preocupis i pren paciència.- I se’n va anar volant.

El cuc no entengué gaire les paraules de la papallona, però un dia, de sobte, el cuc es va quedar adormit i quan es va despertar s’havia convertit en una bonica papallona de colors lluents com l’arc de Sant Martí. Resulta que ell era un cuc, però un cuc de seda que s’havia transformat amb una papallona.

Era tan bonica que ràpidament va fer molt amics entre els animalons del bosc i va aprendre la llicó i mai, mai va deixar de banda dels seus jocs cap animaló encara que fos molt lleig d’aspecte.

I conte contat, la papallona ja ha volat.”.

Setmana de la Responsabilitat.

4arta setmana octubre

Dilluns.

·        Dinàmica de grup preguntant i apuntant a la pissarra o oralment quines són les responsabilitats que desenvolupen els nens/es a casa o amb la família ( fer-se el llit, recollir l’habitació etc.).

Dimarts.

·        Explicació de la faula de la cigala i la formiga.

“ Hi havia una vegada una formiga que era molt treballadora, i es passava l’estiu recollint menjar per guardar-lo al formiguer per quan arribés l’hivern. Treballava i treballava moltes hores al dia i només descansava per dormir al seu llit del formiguer.

En canvi la seva amiga la cigala, es passava el dia cantant i ballant, sense preocupar-se de treballar, ni de l’arribada de l’hivern.

La formiga quan es trobava la cigala pel bosc li deia que havia de treballar i que l’hivern estava a prop, però la cigala no li feia cas i tornava a tocar la guitarra i dormia tot el dia i li deia:

-Ja ho faré demà...

Els dies van passar i va arribar el terrible hivern, la neu va caure i el vent bufava amb força. Tots els animals es van amagar al seu cau.

Llavors la cigala va trucar desesperada a casa de la formiga perquè s’estava morint de gana ja que no havia guardat res per a l’hivern.

La formiga li va tancar la porta del formiguer als morros i li va dir:

-Haver-ho pensat abans, et vas passar tot l’estiu fent el gandul i sense treballar!

La pobre cigala es va morir de gana i de fred.”

Dimecres.

-      Comentar que suggereix als nens la imatge del nen i el gos.

Dijous.

-      Explicar la història del nen i la mascota i deixar que els nens/es acabin la història al seu gust.

“Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i vivia a Barcelona, era un nen que li agradaven molt els animals i els éssers vius.

Un dia en Joan i la seva mare van passar per casualitat davant d’una botiga d’animals, llavors en Joan va veure un gosset petitó i bonic dins d’una gàbia. Se’n va enamorar a l’instant i li va demanar a la seva mare que li comprés, prometent que ell tindria cura de la seva nova mascota.

La seva mare li va dir que no perquè tenir un animal a casa comporta tenir moltes responsabilitats, ja que se li ha de donar de menjar, netejar la seva brutícia i treure´l a passejar un parell de cops al dia.

Però el Joan li va insistir tant, que la seva mare al final li va comprar sempre que en Joan tingués cura del gosset.

La primera setmana tot va anar molt bé, però a partir de la segona setmana, en Joan va començar a oblidar-se de les seves obligacions amb el gos.

Un dia la seva mare va entrar a casa i es va trobar la casa desendreçada amb pixums de gos i amb el sofà tacat de petjades de gos. La mare va dir enfadada: 

-En Joan s’ha tornat a oblidat de treure el gos a passejar, de donar-li de menjar i de netejar la seva caseta. Quan arribi de l’escola em sentirà!

En aquell moment va entrar en Joan per la porta i.....”

Divendres.

-      Endevinalla:

“ Sempre va de viatge,

sense maleta ni bastó,

hi ha dies que sembla un formatge,

d’altres un tall de meló”.

Resposta: La lluna.

Setmana del Respecte.

3era setmana octubre

Dilluns.

·        Dinàmica de grup de les “paraules amables”. Entre tots els membres del grup han de trobar paraules amables i el mestre les ha d’anar apuntant a la pissarra o fer-ho oralment. Per exemple: Gràcies, guapo/a, simpàtic, de res, t’estimo, m’encanta etc.

Dimarts.

·        Comentar tota la classe el següent text:

“ A la societat africana els ancians i la gent gran són molt respectats i apreciats com a caps de les famílies o tribus. Al vespre, com que de vegades no tenen televisors, la gent gran amb més experiència expliquen rondalles i contes africans als seus fills i néts a la vora del foc. Antigament els contes es passaven de pares a fills de forma oral i ningú no els escrivia en cap llibre. Per això hi ha la famosa frase que diu que a l’Àfrica quan una persona gran es mor, es perd una biblioteca”.

Dimecres.

·        Comentar en gran grup que suggereix quan dos equips de futbol després del partit, van a parlar els dos contrincants i un d'ells està trist per què ha perdut i l'altre el consola.

Dijous.

·        Endevinalla:

“Jo sóc filla de la muntanya

i vinc al món quan ve el fred,

i en posar-me al foc no t’estranyis

que en cremar-me faci un pet”

Resp.: La castanya. Si algun nen en sap alguna més la pot dir.

Divendres.

·        Conte sobre el respecte. “ El plat de fusta”.

“Pobre avi! S’havia passat la vida treballant de sol a sol amb les seves mans; la fatiga mai no havia vençut la voluntat de portar el sou a casa perquè hi hagués menjar a taula i benestar a la família, però tanta feina havia fet que les mans de l’ancià tremolessin com les fulles sota el vent de la tardor.

Tot i els seus esforços sovint els objectes se li queien de les mans i es feien miques en caure a terra.

Durant els menjars no aconseguia posar-se la cullera a la boca i el contingut s’escampava per les estovalles. Per evitar aquesta molèstia, procurava acostar-se el plat, i aquest solia acabar trencat a trossos sobre les rajoles del menjador. I així un dia i un altre.

El gendre, molt molest pels tremolors de l’avi, va prendre una decisió que no va agradar a la família. Des d’aquell dia, l’avi menjaria apartat de la taula familiar i faria servir un plat de fusta; d’aquesta manera , ni tacaria les tovalles ni trencaria la vaixella.

L’Avi movia suaument el cap amb resignació, i de tant en tant s’eixugava les llàgrimes que li regalimaven per les galtes, era molt dur haver d’acceptar aquella humiliació.

Van passar unes quantes setmanes i una tarda, quan el gendre va tornar a casa, va trobar el seu fill de nou anys treballant un tros de fusta amb un ganivet de cuina. El pare li va preguntar que què feia i el nen va respondre:

-      Estic fent un plat de fusta per quan tu siguis vell i les mans et tremolin.

I així fou com l’home va aprendre la lliçó i, des de llavors, el vell va tornar a seure a taula com la resta de la família”.