“Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, etc.”
Dilluns.
•Dinàmica de grup on els nens han de dir situacions quotidianes de la seva vida a l’escola o a casa on hagués calgut una mica de PAU.
Exemple: Quan em vaig barallar a l’hora del pati amb...per culpa de... Quan em van prendre els cromos., quan vam jugar a futbol i ...etc.
Dimarts.
•Explicar als nens/es qui és el personatge de còmic Massagran i les seves aventures. A la Biblioteca hi ha molts còmics d’aquest personatge es pot demanar a un nen que els vagi a cercar.
“En Massagran és un personatge de còmic català que ja té cent anys de vida, és un heroi jove, alt ,desmanegat i voluntariós que soluciona tots els problemes de forma enginyosa, sense caure mai en el desànim davant de les dificultats.
En Massagran viu en un poble costaner amb els seus pares i mai ha tingut cap aventura, somia amb fer-se mariner i viatjar pel món, tota la història comença al llibre Les aventures extraordinàries d'en Massagran d'en Josep Maria Folch i Torres.
Finalment en Massagran aconsegueix feina a un vaixell i marxa a solcar els mars, acompanyat del seu fidel gos en Pum, a partir d’aquí comença a tenir aventures, acaba a una illa a l’Àfrica, on coneix una tribu molt peculiar i li passen mil aventures.
Al llarg d’aquestes aventures es fa amic d’un Lleó, una tortuga gegant i un lloro i finalment torna a casa on, evidentment no durarà gaire i tornarà a fer-se a la mar per tenir noves aventures.
L’Any 2010 va fer cent anys del naixement d’aquest personatge de còmic que pots trobar a la Biblioteca de l’escola si et pica la curiositat. “
Dimecres.
•Explicar el conte “Cicatrius” i fer una petita reflexió sobre les paraules que fan mal.
“Aquesta és la història d’un vailet que tenia molt mal caràcter.
El seu pare li va donar un sac ple de claus i li va dir que cada cop que perdés la paciència, hauria de clavar un clau darrera la porta.
El primer dia, el noi va clavar 37 claus darrera la porta. Les properes setmanes, a mesura que ell aprenia a controlar el seu geni, clavava cada cop menys claus darrera de la porta.
Va descobrir que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta. Va arribar el dia que va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d’informar el seu pare, aquest li va suggerir que retirés un clau cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies passaren i el vailet va poder anunciar al seu pare que ja no quedaven més claus per retirar... El seu pare el prengué de la mà i el portà fins a la porta. Li digué: «has treballat molt dur, fill meu, però mira tots aquests forats a la porta. Mai més serà la mateixa. Cada cop que tu perds la paciència, deixes cicatrius exactament com les que veus aquí.»
Tu pots insultar algú i retirar el que has dit, però de la manera com li ho diguis li pots fer molt de mal, i la cicatriu romandrà per sempre. Una ofensa verbal és tan feridora com una ofensa física. Els amics són veritablement una joia rara. Et fan riure i t’animen a que tinguis èxit. T’ho deixen tot, comparteixen paraules d’elogi i sempre volen obrir-nos llurs cors.
Tenir un amic o una amiga és un gran tresor. No el malbaratis.”
Dijous.
•Comentar què suggereix als nens la imatge de la Pau.
Divendres.
Divendres.
•Youtube
John Lennon – imagine (subtitulada en español) 3:08
“Entregar-se
a algú apassionadament, sense condicions”.
Dilluns.
·Explicar als nens el
conte del peix parlador.
“Vet aquí que hi havia un honrat pescador que vivia en una casa molt vella;
tan vella que l'aigua i el vent hi entraven per les escletxes de les parets.
A més de ser pobre també havia de
suportar una dona rondinaire, egoista i ambiciosa.
Un dia, en treure la xarxa del mar va trobar-se amb un peix platejat i
d'aletes daurades que li deia:
-Si us plau, torna'm al mar; sóc un príncep encantat i només podré tornar a
tenir el meu cos d'home quan algú em demani un desig que jo no pugui complir.
El bon pescador va fer el que li demanava i un cop va arribar a casa seva
li va explicar a la seva muller el que li havia succeït.
-Mira que n'ets de ruc! Torna ara mateix al mar i demana a aquest peix
encantat una caseta blanca amb un bell jardí.
Així ho va fer el pescador. I quan el peix va escoltar el que el pescador
li demanava li va dir:
- Torna cap a casa teva i veuràs el teu desig fet realitat.
I, efectivament, enlloc de la miserable cabana en la que vivia es va trobar
amb una preciosa caseta blanca amb jardí.
-Ara la meva muller estarà satisfeta, em deixarà en pau i podré ser feliç -
es va dir satisfet.
La muller del pescador, que era molt ambiciosa, va començar a malviure
pensant que enlloc d'aquella caseta li hauria pogut demanar una casa més gran.
Així, doncs, un bon dia va dir al seu marit:
- Apa! Vés-te'n altra vegada al mar, crida el peix i digues-li que vull una
casa de dos pisos gran i ben moblada.
A contracor i per no barallar-se amb la seva muller el pescador se'n va
anar a la vora del mar i va cridar el peix platejat. Molt avergonyit li va dir
els desigs de la seva esposa.
-Ves-te'n a casa teva i trobaràs el que desitges.
Naturalment la casa s'havia convertit en un magnífic edifici de dos pisos.-
Si en sóc de beneita - va pensar la seva dona un cop recuperada de la sorpresa
- Fes el favor d'anar altra vegada al mar, crida el peix i li demanes un
palau sumptuós i ple de criats.El bon pescador va intentar convèncer-la del
contrari, però va haver de cedir i finalment se'n va anar a veure al peix.
- No saps el greu que em sap tornar-te a molestar, però la meva muller
desitja un palau amb criats.
-Torna a casa i el trobaràs, l'edifici de dos pisos s'havia convertit en un
palau luxós. Criats de tota mena ben guarnits saludaven el pescador i la seva
esposa que per fi era feliç. La felicitat d'aquella dona tan poc assenyada no
va durar gaire.
Així és que al cap de poc temps va
començar novament a rondinar i a dir al seu marit:
-Ben pensat, no és pas això el que jo desitjava. És ben cert que jo mano al
meu palau i que els criats em saluden i em tracten bé, però jo vull que
m'honori tota la ciutat. Vés a la vora de la mar i digues-li a aquest peix
encantat que vull que em faci reina i que a tu et faci rei.
El pescador va intentar fer-li entendre que allò era un disbarat, però amb
aquella mena de bruixa no hi havia qui pogués discutir.
Així, doncs, una vegada més va haver d'anar a trobar el peix encantat.
-Príncep-peix, vine si us plau! La meva esposa m'ha manat que et demani
encara més coses.I es varen fer unes onades molt altes i al capdamunt de la més
alta va sortir el cap del peix platejat.
- Ja tornes a ser aquí? Encara no t'he donat prou coses? L'home,
avergonyit, li va explicar les exigències de la seva esposa. Aleshores es va
sentir un tro fortíssim i el peix fent un gran salt va anar a parar a dins de
la barca amb la que el pescador havia anat a buscar-lo. En aquell moment una
llum molt intensa va il·luminar un jove molt ben plantat que li va dir:
- Acabes de demanar-me l'impossible capaç de desencantar-me. No podré
complaure la teva esposa, però et ben asseguro que rebrà una bona lliçó. I tot
seguir es va perdre enmig de la boira.
Quan el pescador va tornar a casa seva va trobar-se amb la seva vella
cabana de sempre.Fi
Dimarts.
·Explicar als nens les
següents endevinalles.
“Els dies de la
setmana, les vides dels gats, un estrip als pantalons. Qui sóc?”
La resposta és: (
El 7, el set )
“Sóc un nombre
senar que al teu cos unes quantes vegades m'hi pots trobar. I recorda de petit t'ajudava
a comptar.”
La resposta és: (
El 5, el cinc, els cinc dits ).
“Un nombre parell
sóc, més aviat grassonet .Però quan estic estirat el nombre més gran sóc.”
La resposta és: (
El 8, el vuit, el vuit ajagut representa infinit ).
“Quin nombre
serà? Que vist del dret i vist del revés ,sempre un nombre és.”
La resposta és: (
El 6 i el 9, el sis i el nou o el seixanta-nou ).
“A les orelles
penjades acolorides arracades . Arbres florits preciosos i petits fruits
gustosos.”
La resposta és: (
Les cireres ).
Dimecres.
·Cantar amb els nens la
cançó del club Súper 3, “Uh! Oh! No tinc por”.
“A les dotze de
la nit
quan hi ha lluna
plena
penso que és un
bon moment
per fer una gran
festa.
Les pel·lícules
de por a mi em diverteixen,
el misteri no
existeix quan el descobreixes.
Sempre tinc curiositat
per l'obscuritat.
Estic sola a la
foscor i res no m'espanta.
Aprofito per
pensar,
per imaginar-me laberints
a on aniré a buscar els meus somnis:
tard o d'hora els
trobaré
perquè no hi ha
res...
que a mi em
sembli aterridor.
Uh! Oh! No tinc
por!
Les llegendes i
els enganys són les estratègies
perquè et sembli
fosc i estrany el que no coneixes.
Jo investigo el
que no sé,
faig marxar el
fum negre.
Si feu llum allà
on és fosc,
veureu els
colors.
Heu de dir-vos
com faig jo:
Uh! Oh! No tinc
por!
No tinc por de
res,
ser valenta és
molt millor que tenir força.
Sé que he de
lluitar per no deixar escapar
tot el que la
vida em porta.
Ni del fred ni la
calor,
Uh! Oh! No tinc
por!
Ni del fum ni la
foscor,Uh! Oh! No tinc por!
Ni de monstres ni
de llops,
Uh! Oh! No tinc
por!
Uh! Oh! No tinc
por!
Uh! Oh! No tinc
por!
Lletra i música:
Marc Parrot
Canta: Lila
Dijous.
·Llegir als nens
l’embarbussament de l’estudiant mandrós. Repetir-ho per si algun nen s’atreveix
a memoritzar-ho.
“L'estudiant mandrós:
El dilluns m'he adormit,
El dimarts se m'ha fet tard,
El dimecres no tinc deures,
El dijous tinc mala gana,
El divendres, quina peresa,
El dissabte no tinc res per estudiar,
i el diumenge, ja ho deixo per demà!”
Divendres.
·Explicar les següents endevinalles
de fruites.
“Fruit de pell dura, blanca, groga o verdosa de textura
fina o rugosa.
Amb polpa dolça i olorosa, abundant i molt saborosa. Les
enganxoses llavors al bell mig les trobaràs.”
La resposta és: ( El meló ).
“Una fruita amb nom tropical, fruit gran, realment
fenomenal. Coberta d'una pell dura i espinosa i amb plomall de fulles coronada.
Sa polpa dolça, àcida i sucosa es menja fresca o conservada.”
La resposta és: ( Pinya tropical ).
“Aquest fruit no es pot menjar doncs massa àcid sol
quedar. Barrejat amb aigua el podem tastar, és tant refrescant que sol agradar.
També amb les seves pell i polpa postres i menjars aromatitzar.
La resposta és: ( La llimona ).
“Amaguen dolços sabors en fines pells de colors. Fruita
molt sucosa que seca és pansa.
La resposta és: ( El raïm )
“A l'estiu arribat, quina xalada, fruita verda, groga o
morada, mengeu la que més us agrada.
·Dinàmica de grup de qui és
qui. Es tria un nen que surt de l’aula, i quan està fora es tria un altre a
dins. Quan el nen que està fora entra, els companys es posen de peu i el nen
pregunta 5 coses i ha d’endevinar quin nen ha estat triat mentre era fora.
Preguntes
del tipus: Té la bata de color..., Té les bambes.., s’ha de respondre a les
preguntes amb un sí o un no, preguntes tancades.
Dimarts.
·Comentar què suggereix als
nens la imatge de l’alegria del pallasso i els nens.
Dimecres.
·Cançó de la masovera.
“O lai lai, la masovera,
la masovera. O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dilluns, el dilluns en compra llums.
O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimarts,
el dimarts en compra naps. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dimecres,
el dimecres en compra nespres. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat: El mercat és el dijous,
el dijous en compra nous. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el divendres,
el divendres, faves tendres. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el dissabte,
el dissabte, tot s'ho gasta. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat:
El mercat és el diumenge,
el diumenge, tot s'ho menja:
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres,
tot s'ho gasta, tot s'ho menja. O lai lai, la masovera, la masovera.
O lai lai, la masovera se'n va al mercat ...”.
Dijous.
·Explicar als nens la següent
endevinalla:
“Sóc
petita i revinguda,
al
món vinc per ballar,
per
ballar han de lligar-me
i
aprendre bé de llançar”.
La
Baldufa.
Divendres.
·Avui explicarem una gran
festa popular catalana, “La Patum”.
“La
festa de la Patum es celebra cada any a mitjans de juny a la ciutat de Berga. La
plaça de Sant Pere, al davant de l’ajuntament s’omplena de berguedans i
visitants mentre l’orquestra es prepara per rebre amb música, els balls de tots
els participants.
La
Patum és considerada la festa del foc i la pólvora i és famosa arreu del món.
El
primer ball és el dels turcs i cavallets, acompanyats del tabal ( un tambor molt gran i sorollós), a
continuació les maces i els àngels fan la seva lluita particular entre gospires
de foc i olor de pólvora.
Tot
seguit, surten les dues guites ( que són una mena de dracs prehistòrics) i n’hi
ha una de gran i un altre de petita, i procuren sucarrimar els espectadors i
els turistes amb la seva boca que expulsa foc.
El
moment més emocionant és quan balla l’àliga i es fa el silenci a tota la plaça
per sentir la música tranquil·la i solemne.
Els
nans vells, els gegants i els nans nous són els següents a sortir a la festa
del foc.
I
el moment més bonic i espectacular és el salt de plens, on una mena de dimonis
verds treuen foc per les banyes i la plaça es converteix en un mar de foc,
petards i crits.
Si
algun dia podeu anar a Berga a veure la Patum, no dubteu a anar-hi perquè és
una festa preciosa, però recordeu de portar una camisa de màniga llarga i un
barret perquè podria ser que us creméssiu.”
“Època
de l’any en que es celebra el naixement de Jesús”.
Dilluns.
·Visualitzar el següent vídeo del youtube:
Un camell
d’orient Manel 2:59
Dimarts.
·Explicar als nens les següents endevinalles.
Quin animal és
aquest que té una cara molt estranya. És lleig, alt i pelut,i viu en una terra
llunyana. Qüasi no menja ni beu i quan està assegut es veu encara més geperut.
(El camell)
Quan estic al camp,
sóc verd i alt.
Quan estic a casa
duc una estrella a dalt
(L’avet)
És un poblet petitet,
que la gent és petiteta,
petites les cases són
i fins petites les bèsties.
També els arbres són petits,
però, no la gent que ho va a veure.
I res més ja no et vull dir;
endevina, endevineta.
(El pessebre)
He vingut del bosc
molt d’amagat,
A casa he arribat
M’han abrigat i
m’han ben atipat
De dolç i salat!
(El tió)
Dimecres.
·Comentar les següents frases (extretes del poema “Cada dia pot ser Nadal”)
És Nadal quan el patiment troba la dolçor
de l’amistat,
És nadal quan mires els ulls d’una persona
malalta que visites a l’hospital.
Cada dia pot ser Nadal en el cor, perquè
Nadal és llum i amor.
Dijous.
·Visualitzar el següent vídeo del youtube:
Quan somrius (varis artistes) 4:07
Divendres.
·Llegir i comentar el següent poema de Nadal.
Quan
arriba el Nadal ens omplim d’alegria
Perquè
és un regal tenir una família com cal.
Quan
arriba el Nadal arriba l’Esperit Sant.
I
ens trobem un regal que ens omple de felicitat.
Si
vols fer el regal perfecte, fes cas a aquesta barreja:
tres
abraçades, un petó i dos somriures.
Dóna
aquest regal a qui estigui més trist,
Perquè
ningú ho mereix tant com qui no pot donar, però sí apreciar.
Perquè és molt important rebre i donar un
regal a qui més li cal.
“Correspondre amb gratitud (a un benefici, un servei o un favor rebut).”
Dilluns.
•Dinàmica de grup on es reparteix un petit paper a cada nen i hem de pensar una cosa per la qual han d’estar agraïts a alguna persona. Per ajudar-los a pensar podem posar exemples agraïts als pares, a la germana, a l’àvia, a un amic...etc. Després es pot comentar o fer-ho oralment sense papers.
Dimarts.
•Cançó de Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol”.
Qualsevol nit pot sortir el sol – Jaume Sisa 5:27
Dimecres.
•Endevinalles.
“Tinc 5 habitacions, cadascuna amb una persona,
i a l’hivern quan fa fred, estan tots abrigadets. Què és?”
Resposta...Els guants.
Dijous.
U2 Beautiful day 4:16
Divendres.
•Explicar les següents endevinalles.
“Encara que no sóc trompeta
jo sono igual que si ho fos,
i no sóc cap escopeta,
encara que tinc dos canons.
(el nas)
Tant serveixo per menjar,
com serveixo per tocar,
com per cridar el vigilant
com per aplaudir un cantant.
(la mà)
Tu en portes, te'l toques,
te'l saps arreglar,
però encara que vulguis
no els podràs comptar.
(els cabells)
·Dinàmica de grup on els
nens donen la seva opinió sobre com actuarien davant de les següents
situacions:
-Un company està sol al pati i no parla amb ningú....
-Un nen arriba a classe i se’l veu trist....
-Un nen entra a la classe rialler...
-Un nen està al pati plorant...
-Un nen arriba amb el braç escaiolat...
Dimarts.
·Explicar als nens les
següents endevinalles:
“Ell és d’or i jo sóc de plata, i quan surto a passeig, ell va a dormir a casa”
Resposta..El sol i la lluna.
“Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant”.
Resposta..La pluja.
“Tinc cavalls però no se’m veuen; corro molt i corro poc, però si no em
donen beguda no arribo enlloc”.
Resposta..El cotxe.
Dimecres.
·Comentar què suggereix
als nens la imatge de l’amabilitat.
Dijous.
·Joc amb mímica on
depenent de les situacions què es volen representar es criden per fer-ho més o
menys nens voluntaris.
-Anar al tren assegut i cedir el seient a una velleta que acaba d’entrar. (
2 o 3 personatges).
-Sortir del supermercat i ajudar a recollir una persona que se li ha caigut
una compra i no l’ha recollit perquè no se’n ha adonat.( 2 personatges).
-Ajudar a la mare/pare a parar taula a casa.
-Ajudar a creuar el pas de vianants a una persona cega. ( 2 personatges).
-A un company li falta un color i tú li deixes per compartir. ( 2
personatges).
Divendres.
-Comentar breument la vida i figura d’un músic extraordinari com Pau Casals.
“Pau Casals ha estat un dels millors violoncel·listes del
segle XX i reconegut internacionalment com un dels millors intèrprets i
directors d’orquestra del seu temps.
Nascut al Vendrell el 29 de desembre de 1876, va mostrar
ja des de la infantesa una gran sensibilitat per la música. El seu pare, també
músic, li va transmetre els primers coneixements musicals, que Pau Casals va
ampliar amb estudis a Barcelona i Madrid. Amb només vint-i-tres anys va iniciar
la trajectòria professional i va actuar com a intèrpret en els millors
auditoris del món. Com a intèrpret, va aportar canvis innovadors en l’execució
del violoncel, i va introduir-hi noves possibilitats tècniques i expressives.
Com a director, buscava igualment la profunditat expressiva, l’essència musical
que ell assolia amb el violoncel. Pau Casals també va exercir com a professor i
compositor, amb obres com l’oratori El Pessebre, que es va convertir en un
veritable cant a la pau.
El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola el va obligar a
marxar a l’exili i a residir, primer, a Prada de Conflent (França) i, després,
a San Juan de Puerto Rico.
A més de la seva extraordinària carrera com a músic, Pau
Casals va mantenir sempre una dedicació incansable a la defensa de la pau i de
la llibertat. Els nombrosos concerts benèfics, la implicació en accions
humanitàries i les diverses intervencions a les Nacions Unides el van
caracteritzar com un home de pau.
Pau Casals va morir l’any 1973, a l’edat de noranta-sis
anys, a San Juan de Puerto Rico. Actualment, les seves despulles descansen en
el cementiri del Vendrell”.
Una de les seves frases més conegudes va ser:
“La música, aquest meravellòs llenguatge
universal hauria de ser font de comunicació entre tots els homes “.
