Sensibilitat.

“Que fàcilment es deixa dur pels sentiments.”

Dilluns.

• Comentar què suggereix als nens/es la imatge de la Sensibilitat.






Dimarts.

• Visualitzar vídeo youtube:

James Blunt – you’re beautiful (video)   3:23

Dimecres.

• Llegir als nens els següents embarbussaments per veure si algú s’atreveix a repetir-ho.

“Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré.”

“En Ferran, ferrer, feia fum i foc ferrant ferro fort.”

“La figuera d'en Feliu fa figues fines.”

“Pere Pérez, perruquer, pentina perruques per poques pessetes i posa pues a les pintetes.”

“Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc.”





Dijous.

• Llegir als nens la següent poesia i preguntar al final del poema què els suggereix.

“Insistent, rítmica i silent
cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes,
pengen dels troncs
són llàgrimes, son plors,
queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.
Obren ja ses ombrel·les els follets
i apareixen entre els verds els bolets.
Trompetes, ceps, rossinyols,
rovellons, fredolics i camagrocs,
la vida pel terra entre llimacs i caragols
amb els primers freds de la tardor.
És la festa gran del gran món dels fongs!”

Autor anònim.


Divendres.

• Comentar entre tots les dues afirmacions següents relacionades amb els llibres.


“QUAN REGALES  UN LLIBRE A ALGÚ NO LI ESTÀS DONANT SOLAMENT PAPER, TINTA I COLA. LI ESTÀS REGALANT LA POSSIBILITAT D’UNA VIDA COMPLETAMENT NOVA.”
Christopher Morley
“Un llibre és un amic que mai et falla i un mestre que no renya”
Dita popular.

Creativitat.

“Capacitat de crear.”

Dilluns.

·        Explicar als nens el conte del “Corb i la serp”.

“Un corb feia el seu niu en una roca; i tots els anys una gran serp li menjava els seus pollets.

El corb estava molt enfadat amb aquella serp perquè es menjava els seus pollets, i no  gosava combatre amb la serp, perquè no era tan poderós i no  la podia vèncer per la força.
Aquell corb va buscar la forma d’utilitzar l’intel·ligencia contra la serp, ja que la força li faltava.
Es va esdevenir un dia que la filla del rei jugava amb les seves donzelles en un camp, i hi havia posat la seva garlanda d'or i argent i de pedres precioses a la branca d'un arbre.
El corb va prendre aquella garlanda i va volar per l'aire molta estona, fins que molts homes van seguir el corb, per veure on posaria la garlanda que la filla del rei estimava molt ja que era la seva joguina preferida, la qual plorava molt fortament quan el corb s'emportava la garlanda.
El corb va posar la garlanda en aquell lloc on estava la serp; i els homes ,quan van venir a prendre la garlanda, van veure la serp i la van matar”.

Dimarts.

·        Comentar què suggereix als nens la imatge de la creativitat.

Dimecres.

·        Visualitzar vídeo youtube:

Madagascar – yo quiero marcha marcha  2:51

Dijous.

·        Explicar als nens /es qui va ser Antoni Gaudí i la seva obra més famosa “La Sagrada família” o visualitzar el següent vídeo del youtube on hi ha una successió de fotos de les seves obres:

Antonio Gaudí   

“Antoni Gaudí i Cornet , va ser un arquitecte català, reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de l'arquitectura.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat haver construit grans edificis, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

Gaudí és l’autor de cases i parcs molt famosos a Barcelona com “La Pedrera”, la Casa Batlló o el Parc Güell, però a partir de l’any 1914 Antoni Gaudí decideix treballar únicament en el Temple de la Sagrada Família. Tot i que aquest projecte acumulava un gran dèficit econòmic^[49] i que no el pogué veure acabat, Gaudí arribà a construir la cripta, l'absis i la façana del Naixement. En el tractament escultòric naturalista de les portes de la façana i a la progressiva abstracció que es pot veure a l'ascensió de les torres, realment s'arriba a copsar un món ple d'audàcies constructives.^[50] Encara avui continua en construcció; en va deixar nombrosos plànols, projectes i esbossos, aprofitant les tècniques i solucions arquitectòniques que va experimentar a la cripta de la Colònia Güell.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família, respecten el projecte original de Gaudí en el seu conjunt, però no en els detalls, que estan adaptats a l'estètica moderna i a l'estil dels artistes que les duen a terme.

El dia 10 de juny de 1926, Antoni Gaudí caminava per la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, quan es disposava a travessar el carrer, un tramvia el va atropellar i el va deixar sense sentit. El van dur a la casa de socors de la ronda de Sant Pere i d'aquí a l'hospital de la Santa Creu, greument ferit; pel seu aspecte de captaire van trigar en adonar-se que es tractava del genial arquitecte. Quan els amics que li feren costat li proposaren anar a una clínica, Gaudí contestà: "El meu lloc és aquí, entre els pobres". Va morir el dia 10 de juny de 1926 a l'hospital de la Santa Creu, a las cinc de la tarda, i va ser enterrat el dia 12 de juny. El seu fèretre va ser cobert amb la senyera de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i, tot seguit, va ser dut a la cripta de la Sagrada Família, a la capella de Nostra Senyora del Carme on reposen les seves restes”.

Divendres.

·        Dinàmica de grup de la frase maleïda.

El mestre tria tres nens que es col·loquen davant de la classe asseguts en tres cadires.

El mestre tria un text de qualsevol llibre o una lectura senzilla de Català que s’estigui treballant i comença el joc.

El mestre llegeix tan sols una paraula a cada nen que l’haurà de repetir i es van sumant les paraules que s’han dit des del principi, tot i que el mestre només llegeix la següent del text i els nens han de fer memòria de totes les que s’han dit fins ara.

Si algun nen s’equivoca o no se’n recorda un company que si que se’n recordi pot ocupar el seu lloc i així mantenim la concentració de tota la classe, ja que en un moment donat tots els nens poden sortir.

Senzillesa.

“Dit d'una persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc.”

Dilluns.

·       Visualitzar vídeo youtube : El traje del emperador    6:36

Dimarts.

·       Comentar què  suggereix als nens/es la imatge de la senzillesa. La margarida.

Dimecres.

·       Explicar als nens la faula del corb i la guineu.

“Hi havia una vegada un corb dalt d'un arbre que tenia un gran tall de formatge al bec. Es disposava a menjar-se'l quan va aparèixer, sigilosament, una guineu.

 El corb en veure-la arribar li va fer un gest que volia dir: "-No et donaré ni una engruna del meu formatge!" Aleshores la guineu li va dir: -Bon dia, senyor corb! Feu molt de goig avui!

El corb es va quedar sorprès, però no va obrir boca. Així que la guineu va continuar el seu parlament: -Teniu un plomall preciós! I aquest bec tan formós que teniu! Sou el corb més bonic que he vist mai! Segur que canteu meravellosament, si us plau que em cantaríeu una cançó?

 El corb es va posar tant content que va obrir  el bec per cantar, i de sobte el tros de formatge li va caure i la guineu el va agafar al vol amb les dents.

 La guineu abans de marxar li va dir: -La vanitat us ha vençut, senyor corb! I va marxar amb el seu trofeu, deixant al corb amb el bec obert i sense formatge.”

Dijous.

·       Explicar el conte del rei i el sabater.

“Prop del palau reial de Barcelona vivia un sabater molt alegre, que es passava tot el dia cantant i treballant. Com que no parava ni un moment va arribar a fer-se pesat i molest pel rei, el qual, per treurese’l del davant i no sentir-lo més, va decidir de donar una quantitat de diners perquè pogués viure sense treballar, es comprés una finca i anés a viure lluny, ric i feliç, on els seus cants no el molestessin més.

Doncs bé; quan va ser ric, el sabater va anar-se’n a un lloc molt apartat i va construir-se una casa gran i confortable on va viure sense treballar. Però aquella vida no li agradava gens, no s’adaptava al seu temperament.

Vivia sempre amb la por al cos. Tenia por que el robessin; creia que tothom que se li acostava podia ser un lladre; temia que en menjar no l’emmetzinessin .Tot li feia por. Així va ser com va anar canviant aquella alegria per una tristesa que no el deixava viure feliç. En adonar-se que la riquesa li era causa de tristors i malestar, va resoldre tornar tots els diners al rei i tornar a la vida de pobre però alegre i de cantar tot el dia.

Anà, doncs, a trobar el rei Jaume, li tornà els diners i li explicà el que li passava; que era més feliç sense diners i amb la tranquil·litat que no pas amb fortuna i amb inquietud.

El rei el va comprendre i acceptà la proposta del sabater, el qual, fins que no va poder més de tant vell, va fer sabates i va cantar tot el dia, feliç de fer el seu ofici”.

Divendres.

·       Visualitzar el vídeo del youtube:

 Jarabe de palo- bonito- videoclip      4:11

Generositat.

“De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força.”

Dilluns.

·       Dinàmica de grup explicant el cas de la nena i el globus. Fotocòpia annex. Veure què n’opinen els nens.

Dimarts

·       Explicar als nens el conte del “Príncep feliç”. 

Dimecres.

·       Comentar què suggereix als nens la imatge de la generositat, les mans plenes de llaminadures.

Dijous.

·       Explicar el conte de la sopa d’all.

“Un dia el rei Jaume anava de cacera i es va perdre, es va quedar sol i separat dels seus companys. Com més voltava per orientar-se, més se separava de la seva gent. Després de moltes hores va tenir molta gana. Per fi va trobar una cabana mig amagada dins el bosc, on vivia una velleta molt pobra que es guanyava la vida venent les herbes que recollia. El rei va demanar-li alguna cosa per menjar, però la dona no tenia res per donar-li i no sabia pas què fer. El rei empès per la gana, començà a regirar els calaixos, però només hi va trobar un tros de pa sec i un parell de grans d’all. Va agafar-ho tot i va posar-ho dins d’una olla amb una mica d’aigua i així va ser com el rei per sopar va menjar-se una sopa d’all, que trobà boníssima, com si mai no hagués menjat res millor.

Després de donar les gràcies i recompensar la velleta va sortir a buscar els companys de cacera i va tornar al castell.

Un cop a palau el record d’aquella deliciosa sopa es mantenia viu en ell. I un bon dia demanà al seu cuiner que li fes sopes d’all. El cuiner acostumat a fer grans menjars, es va sorprendre de l’encàrrec, però el rei li explicà com fer-les.

Quan li van portar, el rei les va trobar dolentíssimes i volia fer tancar al cuiner a la presó.

Però quan estava a punt de fer-ho, un savi de la cort li va dir que les sopes estaven preparades de la mateixa manera però que el dia que li va preparar la velleta tenia molta gana i les va trobar delicioses i el dia que les va preparar el cuiner de palau estava tip i no li van agradar tant.

El rei s’ho va pensar i va dir que potser tenien raó, i va deixar lliure al cuiner”.

Divendres.

·       Proposar els nens de tractar de repetir els següents embarbussaments.

“Cap cap pla, cap al cap del replà.”

“Duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc.”

“El bandit del bàndol blanc porta a la banderola un bonic banderí blau.”

“En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta.”

“En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant.”

“Setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat.”

Constància

Dilluns.

• Visualitzar el següent vídeo de youtube de la pel•lícula “Spirit”

Youtube: Spirit- no me rendiré (completo)  3:35

Dimarts.

• Explicar a la classe la faula d’Isop “La llebre i la tortuga”.

“Un dia una llebre es burlava de la lentitud al caminar d'una tortuga.
 La tortuga, rient-se'n, li va replicar
- Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que allò era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposés el camí i la meta.
A l'arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, avançava tranquil•la cap a la meta.
En canvi, la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com n'era d'enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí,i es va quedar adormida.
Quan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i, espantada, va veure com la tortuga estava apunt d'arribar a la meta. Va córrer i córrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.”

Dimecres.


• Comentar amb els nens el que els suggereix la imatge de la constància.




Dijous.


• Intentar aprendre els següents embarbussament relacionats amb la lletra C.

“La Cati canta quan omple el càntir”.
“En cap cap cap el que cap en aquest cap.”
“Posa el colomí al colomar, Colomer.”
“Que en Quim canti allà a Can Ton”.

Divendres.


• Explicar als nens la història del sembrador.
“Hi havia una vegada una família que vivia a una granja de pagès on hi vivia un matrimoni amb els seus dos fills, dedicada a tenir cura dels seus animals i treballar els seus camps on recollien tot tipus de fruites i hortalisses.
Aquests pagesos tenien dos fills, un que es deia Enric, era molt treballador i cada dia s’aixecava quan cantava el gall de matinada, donava de menjar als animals i se’n anava a treballar al camp amb el seu pare.
L’Altre germà, en Tomàs, era un gandul, es passava el dia dormint i quan el gall cantava no s’aixecava i es quedava dormint i sempre deia..ja ho faré demà!!!
El seu pare fart d’en Tomàs va decidir posar a prova els seus fills, un dia els va reunir i els va dir:
- Us donaré tres mesos de temps per llaurar i preparar els vostres camps, quan el temps s’acabi el que tingui el seu camp més arreglat serà el meu hereu i s’emportarà tots els meus diners!!
Els dos germans van estar d’acord i al dia següent, l’Enric ja es va posar a treballar el seu hort i en Tomàs, evidentment es va quedar dormint al llit. I així igual durant els tres mesos següents.
El dia abans, que el pare anés a comprovar la feina dels seus fills, en Tomàs espantat va voler fer tota la feina en un sol dia.
Va treure les males herbes, va llançar les llavors de pressa i corrents de qualsevol manera i va regar el camp amb l’esperança que el miracle arribés a l’endemà.
Se’n va anar a descansar i no va veure com els corbs se li menjaven una part de les llavors que havia plantat, ni que el vent se li va emportar l’altre meitat ja que les va plantar malament, de pressa i corrents.
Al dia següent, el pare va anar a veure els dos camps. El de l’Enric feia goig, ple de tomateres, patates, melons i maduixes.
Quan van arribar al d’en Tomàs van veure que el camp estava erm i que no hi havia res plantat, el pare enfadat va deixar tota la seva herència al fill treballador.
I conte contat qui no treballa sense diners s’ha quedat”.

Participació.

“Tenir, prendre, part en alguna cosa.”

Dilluns.

·       Explicar als nens/es la llegenda “El pont del diable”.

“En temps antic, Martorell no tenia pont i la gent de l’Anoia o del Penedès anaven cap al pla de Barcelona o cap al Vallès havien de passar el riu amb barca i en temps d’avingudes això era impossible.

La gent de Martorell prou que s’esforçaven a fer un pont però no ho aconseguien mai, quan ja era quasi acabat se’ls esfondrava.

I així varen seguir fins que un dia al batlle se li va presentar un cavaller que era mestre d’obres i que els bastiria un pont alt i ferm i que no s’ensorraria i que a més el faria en una sola nit.

-I què ens costarà?-li va preguntar el batlle.

-No us costarà ni cinc! Només demano l’ànima del primer que passi pel pont.

En sentir això el batlle va comprendre que tenia tractes amb el diable. Però tot i així, li va dir que si, que tracte fet.

I efectivament, va treballar tota la nit i l’endemà a la sortida del sol el pont ja era acabat.

Era un pont magnífic, amb un arc de molta llum i tot de pedra. El diable esperava a l’altre banda del pont per veure qui seria el primer infeliç que el creuava. Aleshores va veure el batlle, davant de tot el poble, acostar-se al pont. Quan va ser a l’entrada va deixar anar un gat negre que d’un bot va córrer cap a l’altre costat del pont. El diable es va haver d’acontentar en prendre un gat ja que en el tracte no havia precisat si l’ànima que s’enduria seria de bèstia o de persona”.

Dimarts.

·       Escoltar la cançó dels Pets. Bon dia.

Youtube: els pets- bon dia   4:40

Dimecres.

·       Explicar als nens el conte de “L’Aneguet lleig”.

“Com cada estiu, a la Senyora Ànega es va posar a covar els seus ous i totes les seves amigues del corral estaven desitjoses de veure els seus aneguets, que sempre eren els més bonics de tots.
Va arribar el dia en què els aneguets van començar a obrir els ous a poc a poc i tots es van reunir al voltat del niu per a veure'ls per primer cop.
Un a un varen anar sortint, fins a sis preciosos aneguets, cadascun d'ells acompanyat pels crits d'alegria de la Senyora Ànega i de les seves amigues. Tan contentes estaven, que van trigar una mica a adonar-se'n que un ou, el més gran de tots set, encara no s'havia obert.
Tots van concentrar la seva atenció en l'ou que romania intacte, fins i tot els aneguets acabats de néixer, esperant veure algun signe de moviment.
Al cap de poc temps, l'ou es va començar a trencar i en va sortir un ànec somrient, més gran que els seus germans, però, sorpresa!, moltíssim més lleig i malgirbat que els altres sis...
La Senyora Ànega es moria de vergonya per haver tingut un aneguet tan lleig i el va apartar amb l'ala mentre atenia als altres sis.
L'aneguet es va quedar molt trist perquè se'n va adonar que allà no el volien ...
Van passar els dies i el seu aspecte no millorava, al contrari, empitjorava, ja que creixia molt ràpid, era molt prim i malgirbat, a més de bastant maldestre.
Els seus germans li feien bromes pesades i se'n reien constantment, dient-li lleig i maldestre.
L'aneguet va decidir que havia de buscar un lloc on pogués trobar amics que de veritat el volguessin a pesar del seu aspecte desastrós i un matí, molt aviat, abans que es llevés ningú del graner, va fugir per un forat de la tanca.
Així arribà a una altra granja, on una vella el va recollir i l'aneguet va creure que havia trobat un lloc on per fi l'estimarien i el cuidarien, però també es va equivocar, ja que la vella era malvada i només volia que el pobre aneguet li servís de primer plat. I se n'anà d'allà corrent.
Va arribar l'hivern i l'aneguet lleig quasi es mor de gana, doncs havia de buscar menjar entre el gel i la neu i havia de fugir de caçadors que pretenien disparar-li.
Al final va arribar la primavera i l'aneguet va passar per un estany on va trobar les aus més belles que mai havia vist fins aleshores. Eren elegants, gràcils i es movien amb tanta distinció que es va sentir totalment acomplexat perquè ell era molt maldestre. De totes formes, com no hi tenia res a perdre s'hi va apropar i els va preguntar si podia banyar-se també.
Els cignes, doncs eren cignes les aus que l'aneguet va veure a l'estany, li van respondre:
- Doncs es clar que sí, ets un dels nostres!
I l'aneguet va respondre
- No us burleu de mi! Ja sé que sóc lleig i malgirbat, però us heu de riure de mi per això
- Mira el teu reflex a l'estany - li van dir ells - i veuràs que no et mentim.
L'aneguet es va introduir incrèdul a l'aigua transparent i el que va veure el va deixar meravellat. Durant el llarg hivern s'havia transformat en un cigne preciós!. Aquell aneguet lleig i malgirbat era ara el cigne més blanc i elegant de tots els que hi havia a l'estany.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre.”



Dijous.

·       Visualitzar el víde de Macaco “Moving”

Youtube: Macaco- Moving  3:17

Divendres.

·       Explicar als nens les següents endevinalles sobre els oficis.

“Pujo i baixo cada dia,

sempre faig igual camí,

portant noves de mil maneres,

sense cap interès per a mi.”

(El carter)

“Qui és qui menja

a mercè de les dents

dels altres?”

(El dentista)

“Tot el dia amb la gorra i el xiulet

vigilo els cotxes i l'autobús;

renyo als qui fan el ximplet,

per culpa d'ells, ara hi ha un embús.”

(El guàrdia urbà)

Sempre brut

i engreixinat ha d'anar;

però amb la seva feina

tu podràs voltar.

I el dia que no puguis

bé prou que el demanaràs.

(El mecànic de cotxes).

Setmana de la Prudència.

Dilluns.

·        Explicació de la faula d’Isop, “la guineu que va omplir la panxa” i trobar el missatge amagat dins la faula.

“Una guineu famolenca va trobar dins d'un tronc d'una alzina un trossos de carn i de pa que una pastors hi havien deixat amagats en un forat. I entrant per aquest forat, se'ls va menjar tots.

Però de tant que va menjar se li va engrandir la panxa de tal forma que no va poder sortir. Va començar a gemegar i a lamentar-se del problema en que havia caigut.

Per casualitat va passar per allà un altra guineu, i sentint els gemecs se li va apropar i li va preguntar què succeïa. I quan la guineu se li ho va haver explicat, li va dir:

- Doncs estigues tranquil·la germana fins que tornis a tenir la mateixa forma que tenies, llavors segur que podràs sortir fàcilment i sense problema!”

·        S’ha de tenir paciència a la vida.

Dimarts.

·        Explicació del conte “El molinet màgic”.

“Hi havia una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. Shiro, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. Jun, el petit, era pobre; les seves xarxes eren velles i, per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.

Un matí Jun va sortir a pescar amb la seva petita barca.

Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germà i li va dir:

- Shiro, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa'm una mica d'arròs per que poguem menjar la meva dóna i jo

El seu germà li va tancar la porta als nassos i li va cridar:

- Deixeu-me en Pau! Així aprendràs a cuidar de la teva família ....

El pobre Jun tornava molt trist a casa seva. De sobte, en un revol del camí, va trobar un ancià amb una gran barba blanca.

L'ancià li va dir amb veu molt dolça:

- Jun, ets un bon home i per això he vingut a ajudar-te. Els nans posseeixen un molinet màgic, ves a buscar-los i porta'ls aquest pot de melmelada de cireres. Com que els encanta, t'ho canviaran per el molinet màgic.

- I per a què serveix aquest molinet? - va preguntar Jun.

- Si gires la maneta a la dreta i demanes un desig, et serà concedit. Quan vulguis que el molinet s'aturi, has de dir: "Gràcies molinet, ja en tinc prou". Després has de girar la maneta cap a l'esquerra. Però mai diguis a ningú per a què serveix ni com funciona el molinet.

El jove pescador va donar les gracies a l'ancià i es va dirigir a les terres dels nans. Quan en Jun va arribar-hi tot va succeir com li havia dit l'ancià.

El rei dels nans va cridar en Jun i li va dir:

-Què vols a canvi del pot de melmelada?

- El molinet - va dir Jun.

Després d'algunes discussions, Jun va aconseguir fer-se amb el molinet màgic. A partir d'aquell moment va canviar la vida de Jun.

Primer li va demanar al molinet que li moles una casa nova; més tard, una barca nova, i xarxes, i menjar, i diners ...

I quan ja tenia suficient de cada cosa que demanava, girava la maneta cap a l'esquerra i deia :

- Gràcies molinet, ja tinc suficient.

El jove pescador es va fer molt ric i, com que tenia bon cor, repartia aquelles riqueses entre tots els seus veïns.

Quan Shiro va assabentar-se de la riquesa del seu germà, es va posar vermell d'enveja i va córrer a visitar-lo:

- Estimat germà Jun, Com has aconseguit tantes riqueses?

Jun recordava el que li havia dit l'ancià; per això, no l va dir res.

Des d'aquell dia el malvat Shiro va començar a espiar el seu germà per a descobrir el seu secret.

Una nit espiava per una finestra quan va veure que Jun agafava el molinet i deia:

- Molinet, mol una mica de diners. Vull repartir-los amb els pescadors que han perdut les seves barques a la tempesta.

El malvat Shiro es va amagar per a no ser descobert, va esperar a que el seu germà sortís de casa, va entrar i va robar el molinet.

Després va recollir algunes coses i va embarcar cap a terres llunyanes, pensant gaudir allà la seva fortuna.

Van passar molts dies de travessa, van patir tempestes i es va perdre part de l'equipatge i tota la sal. Un dia, Shiro va notar que el menjar estava dolç i, per això, se'n va anar a la seva cabina, va girar la maneta a la dreta i va dir:

- Molinet, mol una mica de sal.

El molinet va començar a moldre sal. Quan ja en va tenir prou, Shiro va exclamar:

-Deixa de moldre, ja tinc prou sal.

Però el molinet seguia molent. Shiro no sabia que havia de girar cap a l'esquerra per que s'aturés el molinet.

- Deixa ja de moldre sal, maleït molinet!- cridava Shiro.

Però el molinet molia i molia. Primer, es va omplir de sal el cabina; Després, la coberta. Per últim, el vaixell no va poder suportar el pes i es va enfonsar. I com que ningú ha girat la maneta cap a l'esquerra, el molinet segueix encara molent sal en el fons del mar.

I per això, diuen, l'aigua del mar té gust de sal.

Dimecres.

·        “La trista història del Titanic”.

“El Titanic va ser el vaixell més gran i més luxós del seu temps. Hi cabien tres milers de passatgers i tenia menjadors enormes, sala de balls, habitacions molt luxoses, aigua calenta, i els últims avançaments tecnològics de la seva època.

El vaixell era una de les joies de la companyia “White Star Line”, i hi havia gent que deia que era impossible que s’enfonsés.

El Titanic es va enfonsar l’any 1912, durant el seu primer viatge entre Southampton (Gran Bretanya) i Nova York, la nit del 14 al 15 d'abril del 1912. La causa del seu enfonsament i destrucció és el fet que topà amb un iceberg, fet que provocà la mort de més de 1.515 persones (d'un total de 2.224).

Els responsables de vigilar a la torre de guaita al mar durant la nit, van adonar-se tard de la presència del iceberg i tot i que van intentar girar el vaixell, no van poder impedir el xoc i l’enfonsament.

La majoria dels passatgers no van poder agafar els bots salvavides i van morir de fred o ofegats en caure al mar.

L’Any 1985 es van trobar submergides a 4.000 metres les restes del Titanic i s’han recuperat molts del objectes del luxós vaixell.

Fins i tot fa uns anys es va fer una pel·lícula molt famosa sobre aquest enfonsament ”.

Dijous.

·        Comentar als nens què els suggereix la imatge de la prudència del gat i els gossos. 

Divendres.

·        Explicar als nens la llegenda de com es va formar la bandera de Catalunya, la llegenda de les quatre barres.

“Vet aquí que els normands van entaular una forta lluita contra els francs i van envair furiosament llur territori. Era tanta la duresa del combat que el comte franc Carles el calb, oncle del nostre comte Jofre, va demanar ajut als catalans perquè lluitessin al seu favor.

El compte de Barcelona, doncs, sortí de Catalunya amb un gran nombre de soldats cap a la batalla. Els catalans van lluitar amb tanta empenta i valentia que els normanda fugien cames ajudeu-me abandonant el camp de batalla.

Així va ser com amb l’ajut de les tropes catalanes, el compte franc va restablir la pau al seu territori.

Durant la lluita el comte Jofre caigué mortalment ferit i fou conduït a una de les tendes del comte Carles. Després de la batalla el va anar a visitar.

Veient Jofre, que s’anava a morir, demanà al seu oncle que li donés un emblema per a les armes de Catalunya. Carles el Calb li posà la mà a la ferida més sagnant de Jofre, marcà els quatre dits quatre barres damunt de l’or de l’escut.

I des d’aleshores quedà fundat i establert l’escut de Catalunya fet amb la sang del primer dels seus comtes, Jofre el Pilós de Barcelona”.